Entrevista publicada al diari digital Tarragona21.cat: http://www.tarragona21.com/roser-pros-entrevista-a-jaume-mateu-tortell-poltrona/
Tarda de circ.
La carpa que cobreix la pista amaga als ulls dels espectadors l’espai en el qual, el públic i els artistes compartiran dues hores i mitja de funció. Aquest circ té una sola pista de mida considerable i proporcions adequades per desenvolupar-hi tots els números dels artistes. Tanmateix, aquí no hi haurà un "encara més difícil", ni un "perilla la vida de l’artista". No s’hi veuran bèsties salvatges ensinistrades contra la seva pròpia naturalesa, ni escenes corprenedores característiques del circ tradicional. Així doncs? Doncs hi haurà molta alegria, moltes rialles, molt d’art i una manera molt concreta d’entendre i exercir la cultura. I a més, parlaran en català i seran gent del país, gent de casa nostra. Seiem-nos còmodament perquè comença la funció del Circ-Cric.
Jaume Mateu (Barcelona 1955) és l’ànima mater del Circ-Cric i també, el subjecte que dóna vida al seu personatge, Tortell Poltrona. Amb 37 anys d’ofici a l’esquena, aquest pallasso ha fet riure i ha ajudat a créixer a tota una generació i ara ja va per la segona.
En aquest sentit Tortell Poltrona comenta que tant el públic com l’ofici han anat canviant. "La canalla no ha canviat tant, però sí que ho ha fet l’art del circ. Aquest matí em passejava avui per Tarragona i pensava: avui actuaré en un lloc en el que hi ha un circ que té més anys que Jesucrist. Realment, els romans són els precursors del circ. Al santoral hi ha dos sants cristians, Sant Genís i Sant Filemó que eren pallassos professionals. Treballem en un ofici dedicat als nostres congèneres, els éssers humans i aquests no han canviat massa". Reflexiu, segueix: "Darrerament estic preocupat perquè trobo que estem passant de l’"homo sapiens" a l’"homo videns", com diu el professor Jeremiad Sartori. Els homes, per poder transmetre coneixement, van haver d’inventar la grafia i van haver de posar-se a escriure en un procés que va ser lent. Avui la gent rep molta informació però no té temps a posar distància entre el coneixement i la persona i per tant no hi ha procés de gnosis, de reflexió, no hi ha l’assimilació del coneixement que caldria".
La màgia del circ
Els canvis en els temps, la implantació de les noves tecnologies, l’accés al coneixement i a la informació, han propiciat que també el circ hagi hagut d’adaptar-se. En aquest sentit en Tortell comenta: "Hi ha una diferència entre la màgia real i la màgia virtual. La màgia real es produeix en el directe, en contacte amb el públic. La virtual és el que poden veure per la tele o a través d’Internet. La bona és la del directe, la que nosaltres controlem i dominem. Per explicar-ho d’una manera ben visual, és com fer l’amor o fer-se una palla. Abans la gent estava acostumada a veure els espectacles en directe i per tant, l’excepcional era veure’ls al cinema o per televisió. Ara aquests pols s’han invertit i la gent torna a donar importància al directe. És evident que es pot escoltar música enllaunada on es vulgui i com es vulgui i en canvi, la gent es mor de ganes d’anar a un concert. Aquest és un canvi que hem de prendre en sentit positiu".
Els racons de la memòria
El nou espectacle que el Circ-Cric està representant porta per nom "Els racons de la memòria". El nom evoca el seu contingut: una revisió de l’espectacle de pallassos de tota la vida, que mai massa de moda i que mai cansa. Tortell Poltrona comenta: "A l’espectacle també hi ha coses noves, perquè nosaltres hem madurat. No és que en sapiguem més sinó que ho hem practicat més vegades i el que trobarà la gent que vingui a veure Els racons de la memòria, és el que ha vist el públic que ens ha seguit aquests anys. En aquests 37 anys d’espectacles hem acumulat un pòsit i una experiència a l’hora de fer els números, bàsica per convertir un número en un poema visual. L’experiència i la repetició fa que el número es filtri tant i tantes vegades en públics diferents que al final queda el pòsit, l’essència, el número destil·lat". I segueix: "És molt difícil engegar un espectacle nou i que sapiguem exactament on riurà la gent, les cadències, agafar un ritme que sorprengui i que sigui positiu. Això vol temps, experiència, repeticions i contínues revisions".
A la gent ens fan gràcia les mateixes coses
Sigui quin sigui el número i l’actuació que portin a terme els pallassos, a la gent en general, ens fan gràcia les mateixes situacions còmiques. En aquest sentit, en Tortell, somrient explica: "Hi ha una comicitat universal. Normalment tu te’n rius pel fet que tu t’has salvat. Sempre riem quan ens quedem fora del desastre i per tant, quan veus algú que es fot un "pinyo" i s’aixeca ràpidament, a tu et fa gràcia. Sobretot si algú cau i desapareix i es perd de vista ja és fantàstic. Però perquè rius? Doncs perquè dius "no m’ha passat a mi", no és pas per altra cosa".
En Tortell recomana que el públic que s’acosti al circ a veure el seu espectacle hi vagi amb la mateixa bona predisposició de sempre: a de passar dues hores i mitja divertides. "Han de venir amb la mateixa predisposició de sempre. Aquesta gira la vam iniciar a Mallorca a l’agost. Hem fet l’espectacle a Mallorca, Manacor, Girona, Olot, Vic, Manresa, Sant Cugat, Granollers, Falset, Valls, Montblanc, Vilafranca, Vilanova, i ara Tarragona. Per nosaltres és una satisfacció enorme veure que la gent va al circ, que ens venen a veure a nosaltres, que venen a riure i a compartir uns moments d’existència feliç".
L’espectacle del circ i la crisi mundial
En aquest moment en Tortell es converteix en Jaume i es posa seriós davant la pregunta de si l’espectacle del circ també s’ha ressentit de la crisi mundial que ens fueteja. "Sí, és clar que s’ha notat. Jo no parlaria de crisis "heavies" sinó de la possibilitat de reflexió que la crisi aporta, al voltant de la nostra existència i sobre el que estem fent. Des de l’any 1986 els recursos que estem cremant a la terra ja no són nostres sinó de les generacions que vindran i per tant, que la gent parli de la responsabilitat que tenim envers aquest planeta. Si tot el món volgués viure com la gent dels països desenvolupats farien falta 3 móns com aquest per tenir els recursos que calen. Per tant, això ha de parar. Crisi és el que pateixen els 3000 milions de persones que viuen amb menys de 2 dòlars al dia, dels quals 1000 milions viuen amb menys d’1 dòlar. Això sí que és crisi i la resta és una imbecilitat".
I segueix reflexionant: "El diner ho mana tot. Si les 50 companyies més potents del món tenen més pressupost que els 160 països més pobres, aquests països pobres, han llepar el cul a aquesta gent i així, 4 desgraciats s’enriqueixen a costa dels altres. També tenim un altre problema gravíssim. Quan va néixer l’Estat de Dret es va fer davant les monarquies absolutistes. En aquell moment acabava d’inventar-se la impremta que només publicava bíblies. Per tant, en el món del periodisme algú s’hauria de preguntar "les meves publicacions, a qui serveixen?". Cada vegada hi ha menys gent que diu què hem de saber la resta . En aquest moments la democràcia està viciada. Els grecs, quan la van inventar, la portaven molt millor. Ells tenien esclaus i nosaltres no, perquè ara els esclaus som nosaltres: esclaus econòmics".
Circ-Cric. Un circ diferent
A la pàgina web del Circ-Cric s’anuncia aquest circ dient que no és un circ com els altres. En Tortell aclareix: "Quan diem que som més que un circ vol dir que som d’una comunitat molt petita, Catalunya (bé, de fet, no tant petita perquè som tants milions com els libis, per exemple). Això fa que el nostre sentit indígena sigui molt fort i per això parlem de les nostres coses. El Barça és més que un club perquè ha estat una mostra d’identitat durant molts anys, ja que no en podíem tenir una altra; la sardana és més que una dansa pel mateix. Nosaltres també formem part d’una identitat nacional, entesa nacional com dels nascuts". I aclareix: "Nacional, ve de nació, que vol dir "nascut"; en canvi regió ve de rei. No sé perquè des d’Espanya s’entesten en anomenar regionals als catalans i nacionals als espanyols quan és al revés i el rei el tenen ells". I continua, reprenent el fil: "Considerem que som un circ nacional i per això tenim unes característiques, ens identifiquem amb un tipus de comunitat i en una forma d’entendre el circ".
"El circ ha canviat, com totes les coses. Des del circ que feien els romans, que tiraven cristians perquè se’ls mengessin els lleons (era més barat aconseguir cristians que aconseguir lleons i per tant, cuidar els lleons els sortia més a compte; el tema econòmic el portaven molt introvertit), fins als grans circs europeus i americans. Hi ha un moment meravellós del circ, a l’any 1774, quan el Philip Astley (inventor del circ modern) i els seus homes, acabada la guerra dels Cent Anys, es van quedar sense feina. Els militars es van dedicar a entretenir a la gent amb els seus cavalls de batalla i per això les pistes són d’aquest tipus, la música del circ tradicional és militar, s’usa el tipus de guerrera militar de l’època i es comença i s’acaba l’espectacle amb desfilades de banderes. Tot això es correspon a una època i un temps. Nosaltres, a mitjans dels anys 70, van haver d’inventar el circ. No venim de famílies de circ sinó que el vam conèixer per casualitats de la vida. Ens va interessar el repte d’aquesta lluita poètica del que trobem impossible, perquè de fet, el circ és el repte al sentit comú, en el qual la comicitat també hi està inclosa i per tant, ens vam inventar un tipus de circ català amb un segell característic. Estem molt ben posicionats a nivell internacional i ha estat un català el qui acaba de guanyar la medalla d’or al Festival Mondial du cirque de Demain a Paris, que és com guanyar l’or dels jocs olímpics".
Pallassos sense fronteres
En Tortell Poltrona és el president de la ONG Pallassos sense Fronteres, que actua al món des de l’any 1993. La seva missió és portar espectacles de pallassos a algunes zones on es pateixen guerres i desastres, amb la finalitat d’aportar una mica d’alegria als nens que pateixen. "La nostra missió és tancar la botiga perquè no faci falta, però com més anem, menys podem. L’any passat vam fer 27 expedicions, 340 espectacles amb els quals vam arribar a 160.000 persones de llocs tan compromesos com el Congo, la Costa d’Ivori, Haití, el Líban, Moçambic, Jordània… seguim igual. Per aquest any ens proposem fer que cada dia un espectacle en un d’aquests llocs i que el faci un artista que no cobri, que ho faci per voluntat. La nostra voluntat és compartir amb els nens d’aquestes zones una estoneta d’alegria". Satisfet comenta: "Aquest any muntem la federació internacional. En aquest moment ja som 9 delegacions a nivell mundial que anem fent i anem posant una mica d’ordre. Això ve de l’any 93 que es va fer la primera expedició i per tant, ja fa 18 anys que funciona".
Els nens són nens a tot arreu
"No costa gens divertir als nens que anem a visitar i pels quals actuem", comenta Tortell Poltrona. "Cal tenir present que fem els espectacles per nens que mai abans han vist un pallasso i que potser no en veuran mai més cap. Per tant, la valoració d’aquest personatge i del que estan veient té un altre nivell absolutament diferent del que podem tenir aquí, però els nens són nens a tot arreu i sigui quina sigui la seva situació, tenen ganes de jugar i de riure. No és diferent el que fa gràcia als nens d’aquí i als nens d’allà". Amb un punt de sarcasme, amb una cella alçada i una mica sotto voce, comenta: "Vaig fer un espectacle al Teatre Nacional l’any 2000. Els números els vaig assajar amb poblacions indígenes, amb els indis Suda del Canadà, els Peus Vermells de Brasil i també en algun lloc de l’Àfrica i després el vaig fer al Teatre Nacional davant les senyores amb abrics de pell i uns i altres reien exactament de les mateixes coses".
La vida inestable al circ
La vida dels artistes de circ és inestable i sovint té molts trets de nomadisme, de no poder acabar d’estar del tot instal·lat en un lloc fix i anar seguint el circuit de pobles i ciutats en les quals el circ ha d’actuar. En Tortell explica: "Aquí no hi ha frontera entre la teva vida personal i privada i la vida professional. Això té els seus avantatges, també: vius dins una tribu i els homes som tribals. Encara que la majoria de la gent es pensa que som individuals, en el més profund de les nostres cèl·lules, els homes som tribals".
I abans d’acabar, en Tortell torna a prendre una actitud seriosa i fa una promesa en ferm: "Penso que això ha de fer un canvi, un canvi cultural ràpid, una revolució cultural. No cal que ens la dirigeixi ningú perquè tots sabem llegir i escriure. Per tant, a veure si apaguem d’una punyetera vegada Tele 5, que és del senyor Berlusconi. Quan la gent deixi de mirar aquestes coses fastigoses que no els fa éssers humans i el dia que s’apagui aquesta televisió jo faré espectacles gratis pels carrers. És una promesa en ferm i tant de bo pugui complir-la".
El temps dirà.
L’espectacle del circ i la crisi mundial
En aquest moment en Tortell es converteix en Jaume i es posa seriós davant la pregunta de si l’espectacle del circ també s’ha ressentit de la crisi mundial que ens fueteja. "Sí, és clar que s’ha notat. Jo no parlaria de crisis "heavies" sinó de la possibilitat de reflexió que la crisi aporta, al voltant de la nostra existència i sobre el que estem fent. Des de l’any 1986 els recursos que estem cremant a la terra ja no són nostres sinó de les generacions que vindran i per tant, que la gent parli de la responsabilitat que tenim envers aquest planeta. Si tot el món volgués viure com la gent dels països desenvolupats farien falta 3 móns com aquest per tenir els recursos que calen. Per tant, això ha de parar. Crisi és el que pateixen els 3000 milions de persones que viuen amb menys de 2 dòlars al dia, dels quals 1000 milions viuen amb menys d’1 dòlar. Això sí que és crisi i la resta és una imbecilitat".
I segueix reflexionant: "El diner ho mana tot. Si les 50 companyies més potents del món tenen més pressupost que els 160 països més pobres, aquests països pobres, han llepar el cul a aquesta gent i així, 4 desgraciats s’enriqueixen a costa dels altres. També tenim un altre problema gravíssim. Quan va néixer l’Estat de Dret es va fer davant les monarquies absolutistes. En aquell moment acabava d’inventar-se la impremta que només publicava bíblies. Per tant, en el món del periodisme algú s’hauria de preguntar "les meves publicacions, a qui serveixen?". Cada vegada hi ha menys gent que diu què hem de saber la resta . En aquest moments la democràcia està viciada. Els grecs, quan la van inventar, la portaven molt millor. Ells tenien esclaus i nosaltres no, perquè ara els esclaus som nosaltres: esclaus econòmics".
Circ-Cric. Un circ diferent
A la pàgina web del Circ-Cric s’anuncia aquest circ dient que no és un circ com els altres. En Tortell aclareix: "Quan diem que som més que un circ vol dir que som d’una comunitat molt petita, Catalunya (bé, de fet, no tant petita perquè som tants milions com els libis, per exemple). Això fa que el nostre sentit indígena sigui molt fort i per això parlem de les nostres coses. El Barça és més que un club perquè ha estat una mostra d’identitat durant molts anys, ja que no en podíem tenir una altra; la sardana és més que una dansa pel mateix. Nosaltres també formem part d’una identitat nacional, entesa nacional com dels nascuts". I aclareix: "Nacional, ve de nació, que vol dir "nascut"; en canvi regió ve de rei. No sé perquè des d’Espanya s’entesten en anomenar regionals als catalans i nacionals als espanyols quan és al revés i el rei el tenen ells". I continua, reprenent el fil: "Considerem que som un circ nacional i per això tenim unes característiques, ens identifiquem amb un tipus de comunitat i en una forma d’entendre el circ".
"El circ ha canviat, com totes les coses. Des del circ que feien els romans, que tiraven cristians perquè se’ls mengessin els lleons (era més barat aconseguir cristians que aconseguir lleons i per tant, cuidar els lleons els sortia més a compte; el tema econòmic el portaven molt introvertit), fins als grans circs europeus i americans. Hi ha un moment meravellós del circ, a l’any 1774, quan el Philip Astley (inventor del circ modern) i els seus homes, acabada la guerra dels Cent Anys, es van quedar sense feina. Els militars es van dedicar a entretenir a la gent amb els seus cavalls de batalla i per això les pistes són d’aquest tipus, la música del circ tradicional és militar, s’usa el tipus de guerrera militar de l’època i es comença i s’acaba l’espectacle amb desfilades de banderes. Tot això es correspon a una època i un temps. Nosaltres, a mitjans dels anys 70, van haver d’inventar el circ. No venim de famílies de circ sinó que el vam conèixer per casualitats de la vida. Ens va interessar el repte d’aquesta lluita poètica del que trobem impossible, perquè de fet, el circ és el repte al sentit comú, en el qual la comicitat també hi està inclosa i per tant, ens vam inventar un tipus de circ català amb un segell característic. Estem molt ben posicionats a nivell internacional i ha estat un català el qui acaba de guanyar la medalla d’or al Festival Mondial du cirque de Demain a Paris, que és com guanyar l’or dels jocs olímpics".
Pallassos sense fronteres
En Tortell Poltrona és el president de la ONG Pallassos sense Fronteres, que actua al món des de l’any 1993. La seva missió és portar espectacles de pallassos a algunes zones on es pateixen guerres i desastres, amb la finalitat d’aportar una mica d’alegria als nens que pateixen. "La nostra missió és tancar la botiga perquè no faci falta, però com més anem, menys podem. L’any passat vam fer 27 expedicions, 340 espectacles amb els quals vam arribar a 160.000 persones de llocs tan compromesos com el Congo, la Costa d’Ivori, Haití, el Líban, Moçambic, Jordània… seguim igual. Per aquest any ens proposem fer que cada dia un espectacle en un d’aquests llocs i que el faci un artista que no cobri, que ho faci per voluntat. La nostra voluntat és compartir amb els nens d’aquestes zones una estoneta d’alegria". Satisfet comenta: "Aquest any muntem la federació internacional. En aquest moment ja som 9 delegacions a nivell mundial que anem fent i anem posant una mica d’ordre. Això ve de l’any 93 que es va fer la primera expedició i per tant, ja fa 18 anys que funciona".
Els nens són nens a tot arreu
"No costa gens divertir als nens que anem a visitar i pels quals actuem", comenta Tortell Poltrona. "Cal tenir present que fem els espectacles per nens que mai abans han vist un pallasso i que potser no en veuran mai més cap. Per tant, la valoració d’aquest personatge i del que estan veient té un altre nivell absolutament diferent del que podem tenir aquí, però els nens són nens a tot arreu i sigui quina sigui la seva situació, tenen ganes de jugar i de riure. No és diferent el que fa gràcia als nens d’aquí i als nens d’allà". Amb un punt de sarcasme, amb una cella alçada i una mica sotto voce, comenta: "Vaig fer un espectacle al Teatre Nacional l’any 2000. Els números els vaig assajar amb poblacions indígenes, amb els indis Suda del Canadà, els Peus Vermells de Brasil i també en algun lloc de l’Àfrica i després el vaig fer al Teatre Nacional davant les senyores amb abrics de pell i uns i altres reien exactament de les mateixes coses".
La vida inestable al circ
La vida dels artistes de circ és inestable i sovint té molts trets de nomadisme, de no poder acabar d’estar del tot instal·lat en un lloc fix i anar seguint el circuit de pobles i ciutats en les quals el circ ha d’actuar. En Tortell explica: "Aquí no hi ha frontera entre la teva vida personal i privada i la vida professional. Això té els seus avantatges, també: vius dins una tribu i els homes som tribals. Encara que la majoria de la gent es pensa que som individuals, en el més profund de les nostres cèl·lules, els homes som tribals".
I abans d’acabar, en Tortell torna a prendre una actitud seriosa i fa una promesa en ferm: "Penso que això ha de fer un canvi, un canvi cultural ràpid, una revolució cultural. No cal que ens la dirigeixi ningú perquè tots sabem llegir i escriure. Per tant, a veure si apaguem d’una punyetera vegada Tele 5, que és del senyor Berlusconi. Quan la gent deixi de mirar aquestes coses fastigoses que no els fa éssers humans i el dia que s’apagui aquesta televisió jo faré espectacles gratis pels carrers. És una promesa en ferm i tant de bo pugui complir-la".
El temps dirà.
Entrevista publicada al diari digital Tarragona21.cat: http://www.tarragona21.com/roser-pros-entrevista-a-jaume-mateu-tortell-poltrona/
