Entrevista publicada al diari digital Tarragona21.cat: http://www.tarragona21.com/roser-pros-entrevista-a-bonaventura-clotet/
L’any 1981 va marcar als almanacs i als llistats d’efemèrides a recordar, una fita dissortada: l’aparició d’un nou virus, desconegut fins al moment, batejat pels científics com a VIH (Virus d’Immunodeficiència Humana) que, transmès per la via sexual, desencadenava una afecció que anava destruint el sistema immunològic de les persones gradualment. El primer dels casos sonats d’una persona famosa que va morir de sida va ser el de l’actor Rock Hudson. Aquest va ser el detonant que va posar en alerta el món sencer i que va fer pública una malaltia que amb el pas dels anys, s’ha convertit en una pandèmia.
El doctor Bonaventura Clotet és metge especialista en el sistema immunològic, director d’Irsi Caixa, l’Institut de Recerca de la Sida, a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona. És, a més, un tenaç investigador del VIH des de fa prop de trenta anys. “Jo vaig fer la meva tesi doctoral sobre el sistema immunològic i malalties del colagen o malalties autoimmunes i la sida (síndrome d’immunodeficiència adquirida) era una malaltia nova que incidia en el sistema immunitari” comenta el doctor Clotet. “En aquell moment de desconeixement inicial molta gent tenia por i hi havia molt d’estigma. Pel fet que la sida afecta el sistema immunitari, em va atreure la possibilitat de conèixer-la més, d’investigar-la. Penso que com a metge i com a persona, a la vida es presenten diverses opcions: o involucrar-se i intentar lluitar contra les malalties accelerant el procés de coneixement i de recerca de les mateixes, o bé, passivament, un es pot dedicar a visitar malalts i ja investigaran uns altres. El meu caràcter és de posar-m’hi sempre a fons, així que vaig pensar que valia la pena endinsar-s’hi”.
Les primeres investigacions sobre el VIH no van ser gens fàcils perquè els científics es veien les cares amb un virus nou, que actuava amb rapidesa, d’una forma que fins aleshores no coneixien, iniciant la dura i complicada feina de recerca des del punt zero. El doctor Clotet ho explica així: “L’epidèmia va començar el 1981 i van començar a aparèixer malalts els anys 1983 i 1984. El 1985 ens hi vam posar; vam crear l’equip, vam demanar beques, ajuts, i començar a demanar diners. Per a la recerca, jo demano diners, fins a la parada de l’autobús, a la persona que tinc al costat”. I segueix: “El 1983 vam obrir el primer hospital de dia que hi va haver a l’Estat en el qual, donàvem un tractament integral a les persones per ajudar-les a morir, perquè en aquell moment no es podia fer res més. Posteriorment vam fer els primers assaigs clínics amb fàrmacs i vam subministrar els tractaments més novedosos als nostres pacients. Gràcies a la Fundació La Caixa i a la Generalitat de Catalunya vam crear un laboratori de recerca en el qual, en aquest moment, estem treballant també juntament amb els Laboratoris Esteve, en la recerca d’una vacuna que actuï contra el VIH”.
S’ha perdut la por a la sida
Sida, com a paraula i com a significat, és un terme habitual que no se’ns fa gens estrany ni ens sorprèn. Es podria dir, per tant, que les persones estem acostumades a sentir parlar d’aquesta malaltia però tanmateix, algunes persones segueixen morint per la seva causa. El doctor Clotet ho explica així: “En números absoluts les persones que moren de sida avui, són moltíssimes menys que les que morien fa 15 anys enrera perquè els avenços en el tractament han permès cronificar la malaltia. Malgrat això, és bo recordar que la gent continua morint de sida. La gent creu que la sida és una malaltia crònica que es cura. Això no és així perquè si algú es cura deixa de ser crònic. El fet que la sida sigui una malaltia cronificable implica que el malalt té unes expectatives de vida gairebé “normals” i això fa que es pensi que la sida es cura i això no és així”.
Molt seriós i amb posat greu i preocupat, el doctor Clotet continua explicant: “Les persones que moren de la malaltia són les que, o bé porten molts anys infectades i el virus s’hi ha tornat molt resistent, o bé han fet malament el tractament i ja no els funciona. Moltes persones pensen que la sida és una infecció en la que et prens una píndola al dia i ja està solucionat. Sí i no. Si el virus amb el qual el malalt s’infecta és resistent, pot ser que en comptes d’una píndola en necessiti 5 al matí i 5 a la nit. També cal tenir present i no s’ha de menysprear, la toxicitat del tractament. Per altra banda, el VIH, que és el que causa la sida, dóna lloc a un envelliment prematur, a que altres virus com el papil·loma virus per exemple, tinguin una major probabilitat d’integrar-se a les cèl·lules, esdevenir congènits i produir càncer ano-rectal, faringi o pulmonar. La progressió de les infeccions, de les hepatitis és molt més ràpid i tot plegat és molt complicat de tractar”.
Una de les condicions de compliment imprescindible perquè els malalts puguin fer una vida el més normal possible és seguir el tractament al peu de la lletra. En aquest sentit, el doctor Bonaventura Clotet explica: “Sempre insisteixo als meus malalts en la mateixa qüestió: si el tractament es fa malament, el virus es torna resistent als fàrmacs que el malalt s’està prenent i a d’altres que encara no han pres (el que s’anomena “resistència creuada”). Això fa que de vint i escaig fàrmacs que tenim, el malalt es pugui acabar quedant només amb dos o tres i que si no ho fa bé, que no tingui tractament. Aleshores en aquella persona el virus segueix progressant, segueix replicant, destruint el sistema immunitari i el malalt acaba morint de sida”. La qüestió no és baladí i el doctor Clotet hi insisteix una vegada més: “Les persones creuen que els metges som uns exagerats, que el tractament ja el faran bé quan toqui i que ja els anirà bé. No no –diu categòric-, el virus no entén d’aquestes coses. Si no fas bé el tractament i la concentració del fàrmac a la sang no és l’adequada, el virus es torna resistent i es pot acabar sense tenir tractament”.
L’evolució de la malaltia és diferent segons els casos i tot i que l’actuació del virus acostuma a seguir uns patrons, de vegades els efectes de la malaltia s’acceleren posant seriosament en perill la vida del malalt, en un termini breu de temps. “Hi ha persones infectades que poden tenir una evolució fatal rapidíssima i poden morir en menys d’un any. Això passa en menys d’un 1%, però passa”.
Caldria una bona educació sexual
“La gent no és totalment conscient del perill”, explica el doctor Clotet. “Jo penso que no hi ha prou informació sexual a les escoles per parlar de sexe clarament i distesament al llarg dels cursos en els que els adolescents (a partir dels 13 anys), haurien de començar a sentir a parlar de sexe, de malalties de transmissió sexual, de prevenció, d’una manera senzilla, oberta i sense problemes. Això ajudaria molt a prevenir malalties de transmissió sexual, a tenir una sexualitat més madura, més adulta i sobretot també, la violència de gènere es podria començar a identificar i combatre’s molt aviat. Caldrien unes assignatures obligatòries durant l’any que permetessin tractar aquest tema amb profunditat. El desconeixement fa que els joves vegin la sida com una malaltia llunyana, cosa de quatre ionquis, quatre gais i de gent amb unes pràctiques sexuals determinades i no, això no és així. Hi ha persones que s’infecten amb una única relació sexual heterosexual i de fet, la principal causa de transmissió de sida a tot el món són les relacions heterosexuals”.
El moment actual a nivell d’investigació
Pel que fa al treball de laboratori, en aquest moment els equips científics treballen seguint dues línies bàsiques que són l’eradicació de la malaltia i la cerca d’una vacuna eficaç. El doctor Clotet explica: “Estem treballant molt en l’eradicació. És important poder demostrar que aquesta malaltia pot arribar-se a curar, que es pot eradicar eliminant el virus del cos de les persones infectades que estan fent bé el tractament. Aquestes persones tenen el virus adormit, en una fase latent i malgrat això, han de seguir fent el tractament perquè si el deixen, el virus torna a sorgir al cap d’entre 7 i 21 dies. Perquè això no passi s’han de poder eliminar els amagatalls del virus, les cèl·lules que estan en fase latent i que no són reconegudes pel sistema immunitari de l’individu. Per eliminar aquest reservori es trigarien 70 anys. Per això aquesta és una malaltia de per vida i només deixarà de ser-ho quan s’aconsegueixi eradicar en virus en un 100%. Estem buscant fàrmacs i estratègies terapèutiques que puguin buidar els reservoris del virus perquè el malalt es curi. Aquesta és una línia prioritària tant aquí a l’Irsi Caixa com a diferents hospitals i laboratoris del món”.
L’altra línia d’investigació és la cerca d’una vacuna eficaç. “Vam engegar el projecte de cerca de la vacuna fa 4 anys, amb el suport de La Caixa, la Generalitat de Catalunya i els Laboratoris Esteve. Aquest consorci públic-privat i la indústria farmacèutica catalana han fet que en aquests moments puguem tenir engegat un programa sobre la vacuna que és pioner a nivell mundial. Esta dirigit a nivell científic pel doctor Christian Brander i està coordinat pel doctor Gatell de l’Hospital Clínic i per mi”.
El funcionament de la vacuna
La vacuna que es busca és tant una vacuna terapèutica per les persones ja infectades, que podrien deixar el tractament, com per la població a nivell preventiu i que s’hauria d’administrar quan comença l’adolescència. “El repte que tenim és com trobar una vacuna que tingui una durada d’uns quants anys i que permeti anar immunitzant regularment a la gent”, comenta el doctor Clotet. “De moment encara estem lluny. S’ha avançat molt però encara queda molta feina per fer. El problema rau en que la vacuna no pot contenir el virus atenuat ja que aquest es recombina molt. Han de ser fragments del virus que s’enganxin a altres virus que no provoquin cap malaltia però que actuïn com a transportadors del virus. En introduir-los al cos, el sistema immunològic hauria de reconèixer aquelles porcions del VIH i fabricar una sèrie de defenses que protegissin a la persona vacunada”. Reflexivament el doctor Clotet comenta: “El VIH canvia molt. Hi ha molts subtipus i caldria una vacuna àmplia per a tots ells. Alguns estudis argumenten que els fàrmacs que bloquegen l’entrada del virus a la cèl·lula, els inhibidors dels receptors CCR5, podrien ser-nos molt útils administrats com una única píndola presa un cop per setmana, per exemple. De moment només s’ha fet experimentació en animals, en ximpanzés i s’ha tingut un èxit esperançador, però és clar, s’ha de veure, ajustar i fer estudis que demostrin que també funcionaria en humans. Tot això són estudis que s’estan fent i que malgrat la pressa dels científics, els resultats encara trigaran”.
Un tractament accessible a tots els malalts
La immensa majoria de malalts infectats pel VIH tenen accés al tractament que, malgrat la cronificació de la malaltia, els pot permetre fer una vida normal. Tanmateix però, aquest tractament té un cost molt elevat. Al voltant d’aquesta qüestió el doctor Clotet explica: “En moments de crisi, s’ha d’acabar racionalitzant i prioritzant l’administració dels tractaments que són menys costosos i igualment eficaços, ja que el tractament retroviral és molt car. Només aquí a Can Ruti, aquest tractament costa 20 milions d’euros anuals. A Catalunya el total anual està entre els 150 i el 200 milions d’euros. El nombre de casos de sida està estable però tampoc disminueix i en algun sector encara augmenta, com en el sector de persones joves gais que fan sexe no protegit. Aquestes persones tenen moltes possibilitats de viure tot i que necessiten tractament de per vida i això vol dir molts diners. Aquí veiem un promig de 8 casos nous cada mes, que són els que acuden a aquest hospital”.
Calen molts diners, molta solidaritat i molta conscienciació
El mes de desembre passat es va activar un número solidari, el 27070, al qual, les persones que ho desitgin poden enviar un SMS amb la paraula Stop. Amb aquesta acció es donen 1,42 euros, la meitat dels quals, van a parar al projecte d’investigació HIVACAT que lideren el doctor Clotet i el doctor Gatell, dedicat a la recerca de la vacuna contra el VIH. També han rebut altres accions solidàries que el doctor Clotet vol destacar especialment. “Cal agrair a la fundació del Futbol Club Barcelona el fet que solidàriament ajudés al projecte de vacuna que coordinem el doctor Gatell i jo. Hi ha moltes persones que tenen molts diners i estaria molt bé que donessin la part d’aquests diners que volguessin perquè es pugui seguir investigant, donat que estem parlant de la salut de molts milers de persones a nivell mundial. El meu desig és que s’avancés ràpidament en una vacuna, perquè arreu del món és una epidèmia terrible que mata a moltes persones a l’Àfrica a l’Àsia, a la Xina i una vacuna ajudaria a frenar aquesta pandèmia”.
La investigació del VIH i de la sida també reporta avenços en altres malalties, ja que als laboratoris no es treballa només seguint una sola línia. “Nosaltres també estem treballant amb oncovirus, un virus que desencadena el càncer i estem fent recerca també en hepatitis. Invertir en aquesta línia en moments de crisi és el més positiu perquè ajudarà a crear patents, nous llocs de treball i avançar molt, cosa que farà estalviar diners a llarg termini”. I segueix: “Jo crec que sempre s’ha d’invertir en recerca i educació i en moments de crisi encara més”.
Malgrat els enormes avenços realitzats fins al moment en l’estudi del VIH, cal que tothom sigui conscient que amb unes simples pràctiques de profilaxi preventiva, tals com usar el preservatiu en el moment de tenir relacions sexuals de qualsevol mena, s’aturaria el creixement de casos d’infecció. És una qüestió de responsabilitat i de consciència.
El doctor Bonaventura Clotet és metge especialista en el sistema immunològic, director d’Irsi Caixa, l’Institut de Recerca de la Sida, a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona. És, a més, un tenaç investigador del VIH des de fa prop de trenta anys. “Jo vaig fer la meva tesi doctoral sobre el sistema immunològic i malalties del colagen o malalties autoimmunes i la sida (síndrome d’immunodeficiència adquirida) era una malaltia nova que incidia en el sistema immunitari” comenta el doctor Clotet. “En aquell moment de desconeixement inicial molta gent tenia por i hi havia molt d’estigma. Pel fet que la sida afecta el sistema immunitari, em va atreure la possibilitat de conèixer-la més, d’investigar-la. Penso que com a metge i com a persona, a la vida es presenten diverses opcions: o involucrar-se i intentar lluitar contra les malalties accelerant el procés de coneixement i de recerca de les mateixes, o bé, passivament, un es pot dedicar a visitar malalts i ja investigaran uns altres. El meu caràcter és de posar-m’hi sempre a fons, així que vaig pensar que valia la pena endinsar-s’hi”.
Les primeres investigacions sobre el VIH no van ser gens fàcils perquè els científics es veien les cares amb un virus nou, que actuava amb rapidesa, d’una forma que fins aleshores no coneixien, iniciant la dura i complicada feina de recerca des del punt zero. El doctor Clotet ho explica així: “L’epidèmia va començar el 1981 i van començar a aparèixer malalts els anys 1983 i 1984. El 1985 ens hi vam posar; vam crear l’equip, vam demanar beques, ajuts, i començar a demanar diners. Per a la recerca, jo demano diners, fins a la parada de l’autobús, a la persona que tinc al costat”. I segueix: “El 1983 vam obrir el primer hospital de dia que hi va haver a l’Estat en el qual, donàvem un tractament integral a les persones per ajudar-les a morir, perquè en aquell moment no es podia fer res més. Posteriorment vam fer els primers assaigs clínics amb fàrmacs i vam subministrar els tractaments més novedosos als nostres pacients. Gràcies a la Fundació La Caixa i a la Generalitat de Catalunya vam crear un laboratori de recerca en el qual, en aquest moment, estem treballant també juntament amb els Laboratoris Esteve, en la recerca d’una vacuna que actuï contra el VIH”.
S’ha perdut la por a la sida
Sida, com a paraula i com a significat, és un terme habitual que no se’ns fa gens estrany ni ens sorprèn. Es podria dir, per tant, que les persones estem acostumades a sentir parlar d’aquesta malaltia però tanmateix, algunes persones segueixen morint per la seva causa. El doctor Clotet ho explica així: “En números absoluts les persones que moren de sida avui, són moltíssimes menys que les que morien fa 15 anys enrera perquè els avenços en el tractament han permès cronificar la malaltia. Malgrat això, és bo recordar que la gent continua morint de sida. La gent creu que la sida és una malaltia crònica que es cura. Això no és així perquè si algú es cura deixa de ser crònic. El fet que la sida sigui una malaltia cronificable implica que el malalt té unes expectatives de vida gairebé “normals” i això fa que es pensi que la sida es cura i això no és així”.
Molt seriós i amb posat greu i preocupat, el doctor Clotet continua explicant: “Les persones que moren de la malaltia són les que, o bé porten molts anys infectades i el virus s’hi ha tornat molt resistent, o bé han fet malament el tractament i ja no els funciona. Moltes persones pensen que la sida és una infecció en la que et prens una píndola al dia i ja està solucionat. Sí i no. Si el virus amb el qual el malalt s’infecta és resistent, pot ser que en comptes d’una píndola en necessiti 5 al matí i 5 a la nit. També cal tenir present i no s’ha de menysprear, la toxicitat del tractament. Per altra banda, el VIH, que és el que causa la sida, dóna lloc a un envelliment prematur, a que altres virus com el papil·loma virus per exemple, tinguin una major probabilitat d’integrar-se a les cèl·lules, esdevenir congènits i produir càncer ano-rectal, faringi o pulmonar. La progressió de les infeccions, de les hepatitis és molt més ràpid i tot plegat és molt complicat de tractar”.
Una de les condicions de compliment imprescindible perquè els malalts puguin fer una vida el més normal possible és seguir el tractament al peu de la lletra. En aquest sentit, el doctor Bonaventura Clotet explica: “Sempre insisteixo als meus malalts en la mateixa qüestió: si el tractament es fa malament, el virus es torna resistent als fàrmacs que el malalt s’està prenent i a d’altres que encara no han pres (el que s’anomena “resistència creuada”). Això fa que de vint i escaig fàrmacs que tenim, el malalt es pugui acabar quedant només amb dos o tres i que si no ho fa bé, que no tingui tractament. Aleshores en aquella persona el virus segueix progressant, segueix replicant, destruint el sistema immunitari i el malalt acaba morint de sida”. La qüestió no és baladí i el doctor Clotet hi insisteix una vegada més: “Les persones creuen que els metges som uns exagerats, que el tractament ja el faran bé quan toqui i que ja els anirà bé. No no –diu categòric-, el virus no entén d’aquestes coses. Si no fas bé el tractament i la concentració del fàrmac a la sang no és l’adequada, el virus es torna resistent i es pot acabar sense tenir tractament”.
L’evolució de la malaltia és diferent segons els casos i tot i que l’actuació del virus acostuma a seguir uns patrons, de vegades els efectes de la malaltia s’acceleren posant seriosament en perill la vida del malalt, en un termini breu de temps. “Hi ha persones infectades que poden tenir una evolució fatal rapidíssima i poden morir en menys d’un any. Això passa en menys d’un 1%, però passa”.
Caldria una bona educació sexual
“La gent no és totalment conscient del perill”, explica el doctor Clotet. “Jo penso que no hi ha prou informació sexual a les escoles per parlar de sexe clarament i distesament al llarg dels cursos en els que els adolescents (a partir dels 13 anys), haurien de començar a sentir a parlar de sexe, de malalties de transmissió sexual, de prevenció, d’una manera senzilla, oberta i sense problemes. Això ajudaria molt a prevenir malalties de transmissió sexual, a tenir una sexualitat més madura, més adulta i sobretot també, la violència de gènere es podria començar a identificar i combatre’s molt aviat. Caldrien unes assignatures obligatòries durant l’any que permetessin tractar aquest tema amb profunditat. El desconeixement fa que els joves vegin la sida com una malaltia llunyana, cosa de quatre ionquis, quatre gais i de gent amb unes pràctiques sexuals determinades i no, això no és així. Hi ha persones que s’infecten amb una única relació sexual heterosexual i de fet, la principal causa de transmissió de sida a tot el món són les relacions heterosexuals”.
El moment actual a nivell d’investigació
Pel que fa al treball de laboratori, en aquest moment els equips científics treballen seguint dues línies bàsiques que són l’eradicació de la malaltia i la cerca d’una vacuna eficaç. El doctor Clotet explica: “Estem treballant molt en l’eradicació. És important poder demostrar que aquesta malaltia pot arribar-se a curar, que es pot eradicar eliminant el virus del cos de les persones infectades que estan fent bé el tractament. Aquestes persones tenen el virus adormit, en una fase latent i malgrat això, han de seguir fent el tractament perquè si el deixen, el virus torna a sorgir al cap d’entre 7 i 21 dies. Perquè això no passi s’han de poder eliminar els amagatalls del virus, les cèl·lules que estan en fase latent i que no són reconegudes pel sistema immunitari de l’individu. Per eliminar aquest reservori es trigarien 70 anys. Per això aquesta és una malaltia de per vida i només deixarà de ser-ho quan s’aconsegueixi eradicar en virus en un 100%. Estem buscant fàrmacs i estratègies terapèutiques que puguin buidar els reservoris del virus perquè el malalt es curi. Aquesta és una línia prioritària tant aquí a l’Irsi Caixa com a diferents hospitals i laboratoris del món”.
L’altra línia d’investigació és la cerca d’una vacuna eficaç. “Vam engegar el projecte de cerca de la vacuna fa 4 anys, amb el suport de La Caixa, la Generalitat de Catalunya i els Laboratoris Esteve. Aquest consorci públic-privat i la indústria farmacèutica catalana han fet que en aquests moments puguem tenir engegat un programa sobre la vacuna que és pioner a nivell mundial. Esta dirigit a nivell científic pel doctor Christian Brander i està coordinat pel doctor Gatell de l’Hospital Clínic i per mi”.
El funcionament de la vacuna
La vacuna que es busca és tant una vacuna terapèutica per les persones ja infectades, que podrien deixar el tractament, com per la població a nivell preventiu i que s’hauria d’administrar quan comença l’adolescència. “El repte que tenim és com trobar una vacuna que tingui una durada d’uns quants anys i que permeti anar immunitzant regularment a la gent”, comenta el doctor Clotet. “De moment encara estem lluny. S’ha avançat molt però encara queda molta feina per fer. El problema rau en que la vacuna no pot contenir el virus atenuat ja que aquest es recombina molt. Han de ser fragments del virus que s’enganxin a altres virus que no provoquin cap malaltia però que actuïn com a transportadors del virus. En introduir-los al cos, el sistema immunològic hauria de reconèixer aquelles porcions del VIH i fabricar una sèrie de defenses que protegissin a la persona vacunada”. Reflexivament el doctor Clotet comenta: “El VIH canvia molt. Hi ha molts subtipus i caldria una vacuna àmplia per a tots ells. Alguns estudis argumenten que els fàrmacs que bloquegen l’entrada del virus a la cèl·lula, els inhibidors dels receptors CCR5, podrien ser-nos molt útils administrats com una única píndola presa un cop per setmana, per exemple. De moment només s’ha fet experimentació en animals, en ximpanzés i s’ha tingut un èxit esperançador, però és clar, s’ha de veure, ajustar i fer estudis que demostrin que també funcionaria en humans. Tot això són estudis que s’estan fent i que malgrat la pressa dels científics, els resultats encara trigaran”.
Un tractament accessible a tots els malalts
La immensa majoria de malalts infectats pel VIH tenen accés al tractament que, malgrat la cronificació de la malaltia, els pot permetre fer una vida normal. Tanmateix però, aquest tractament té un cost molt elevat. Al voltant d’aquesta qüestió el doctor Clotet explica: “En moments de crisi, s’ha d’acabar racionalitzant i prioritzant l’administració dels tractaments que són menys costosos i igualment eficaços, ja que el tractament retroviral és molt car. Només aquí a Can Ruti, aquest tractament costa 20 milions d’euros anuals. A Catalunya el total anual està entre els 150 i el 200 milions d’euros. El nombre de casos de sida està estable però tampoc disminueix i en algun sector encara augmenta, com en el sector de persones joves gais que fan sexe no protegit. Aquestes persones tenen moltes possibilitats de viure tot i que necessiten tractament de per vida i això vol dir molts diners. Aquí veiem un promig de 8 casos nous cada mes, que són els que acuden a aquest hospital”.
Calen molts diners, molta solidaritat i molta conscienciació
El mes de desembre passat es va activar un número solidari, el 27070, al qual, les persones que ho desitgin poden enviar un SMS amb la paraula Stop. Amb aquesta acció es donen 1,42 euros, la meitat dels quals, van a parar al projecte d’investigació HIVACAT que lideren el doctor Clotet i el doctor Gatell, dedicat a la recerca de la vacuna contra el VIH. També han rebut altres accions solidàries que el doctor Clotet vol destacar especialment. “Cal agrair a la fundació del Futbol Club Barcelona el fet que solidàriament ajudés al projecte de vacuna que coordinem el doctor Gatell i jo. Hi ha moltes persones que tenen molts diners i estaria molt bé que donessin la part d’aquests diners que volguessin perquè es pugui seguir investigant, donat que estem parlant de la salut de molts milers de persones a nivell mundial. El meu desig és que s’avancés ràpidament en una vacuna, perquè arreu del món és una epidèmia terrible que mata a moltes persones a l’Àfrica a l’Àsia, a la Xina i una vacuna ajudaria a frenar aquesta pandèmia”.
La investigació del VIH i de la sida també reporta avenços en altres malalties, ja que als laboratoris no es treballa només seguint una sola línia. “Nosaltres també estem treballant amb oncovirus, un virus que desencadena el càncer i estem fent recerca també en hepatitis. Invertir en aquesta línia en moments de crisi és el més positiu perquè ajudarà a crear patents, nous llocs de treball i avançar molt, cosa que farà estalviar diners a llarg termini”. I segueix: “Jo crec que sempre s’ha d’invertir en recerca i educació i en moments de crisi encara més”.
Malgrat els enormes avenços realitzats fins al moment en l’estudi del VIH, cal que tothom sigui conscient que amb unes simples pràctiques de profilaxi preventiva, tals com usar el preservatiu en el moment de tenir relacions sexuals de qualsevol mena, s’aturaria el creixement de casos d’infecció. És una qüestió de responsabilitat i de consciència.
Entrevista publicada al diari digital Tarragona21.cat:
http://www.tarragona21.com/roser-pros-entrevista-a-bonaventura-clotet/
