El naixement de la darrera novel·la de l’escriptor i periodista Martí Gironell (Besalú, 1971) gira a l’entorn d’una casualitat. Un dia, en Gironell estava fullejant un diari quan, de cop i volta, la notícia que s’estava restaurant una mòmia egípcia que hi ha a Montserrat, li va cridar l’atenció. Què hi fa una mòmia egípcia a Montserrat? Com hi ha anat a parar? En quines circumstàncies? La notícia també incloïa una fotografia en blanc i negre d’un monjo que havia viscut al monestir de Montserrat, el pare Bonaventura Ubach (Barcelona, 1879 – Montserrat, 1960), i al peu de foto hi deia “El pare Bonaventura Ubach, és el responsable de portar aquesta mòmia i molts altres tresors de l’orient bíblic a Montserrat”. Aquest va ser el punt d’arrencada d’en Gironell. De moment no va saber ben bé què fer de la informació que anava obtenint sobre el pare Ubach, però a mesura que anava endinsant-se en aquesta història, va entendre que calia posar sobre paper i des d’una visió novel·lada i moderna, la història del pare Bonaventura Ubach, barrejant una part (la més important) de biografia i una altra part de novel·la, per obtenir finalment, l’èxit literari del moment en català, “L’arqueòleg”.
“L’arqueòleg” va sortir el 25 de novembre i estic molt content de com està anant”, comenta satisfet en Gironell. “Va ser el llibre més venut el Nadal passat i per Sant Jordi va estar entre els tres més venuts. Estic molt content perquè la gent respon i quan em demanen que els hi firmi el llibre, m’adono que sovint no es tracta d’un lector puntual de “L’arqueòleg”, sinó que també porten els altres títols que he escrit. Aleshores veig que he anat fent una parròquia i això em fa molta il·lusió”.
En aquest moment “L’arqueòleg”, de Martí Gironell segueix formant part de la llista dels deu llibres més venuts. “Va oscil·lant entre el cinquè, el setè, el quart, va pujant i baixant. Des del mes de novembre fins aquí han passat molts mesos i no es pot menysprear la gran competència que té. Tenim la percepció que els llibres duren cada vegada menys i que perquè es mantinguin a les llibreries, han de comptar amb una gran implicació de l’autor. Això jo ho he tingut sempre molt clari. El llibre no té cames i l’has d’acompanyar, no té rodes i l’has de portar i l’has de defensar a tort i a dret a tot arreu”.
La feina de promoció del llibre no és pas poca ni baladí, però en Gironell comenta que també resulta molt gratificant fer-la. “Quan arribes a un lloc i t’esperen 70 persones o ni que només n’hi hagi 15, saps que totes 15 marxaran amb el llibre i que en seran uns bons prescriptors, ajudant molt al boca-orella. Ara bé, això cal treballar-ho. Cal que la novel·la estigui bé i que a la gent li agradi. Això farà que la recomani, que la regali, que la faci córrer”.
Sense anar més lluny, quan es va fer la presentació de “L’arqueòleg” a Tarragona, explica en Martí Gironell: “Es va fer a El Corte Inglés. Aquell dia van posar una pila enorme d’exemplars en una taula llarga i jo era allà, voltant-hi al davant. Quan veia algú que s’aturava a la pila, que agafava el llibre, que es mirava la contraportada, li deia, “escolta, vols que te l’expliqui? Més que res perquè, com que en sóc l’autor t’ho puc explicar de viva veu que sempre és millor”. A la gent això els sorprenia i també els feia gràcia i al final, molts van acabar emportant-se el llibre a casa”. I somriu satisfet mentre ho explica.
L’arqueòleg
“No coneixia el pare Ubach abans de llegir la notícia al diari, però em va cridar molt l’atenció”, comenta en Gironell. “Vaig posar-me en contacte amb Montserrat i el cap de premsa em va respondre: “el pare Ubach, quin personatge!”. A Montserrat em van donar un munt de documentació, una biografia que s’havia escrit sobre ell i em va deixar fotocopiar el seu primer llibre de viatges de l’any 1913”. Així va començar en Gironell el seu treball.
Ras i curt: “Bonaventura Ubach era un monjo de Montserrat que el 1911 tenia la dèria de fer la bíblia en català, perquè no n’hi havia cap”, argumenta en Martí Gironell. “Ell era un biblista, que havia estudiat els textos sagrats a l’Escola Bíblica de Jerusalem i li feia molta ràbia que no tinguéssim una Bíblia en català. Per tant, li va proposar a l’abat d’aquella època que el deixés viatjar pels indrets bíblics, d’on Ubach volia extraure tot el que pogués per fer la Bíblia en català, il·lustrada, amb fotos i dibuixos. A banda, també volia recollir i portar tot de peces, arqueològiques i també de flora i fauna, per fer un museu que ajudés a la gent a entendre el que s’explica a l’Antic Testament i que veient-ho i tocant-ho, ho poguessin entendre”.
Està clar, doncs: el pare Ubach era un aventurer que anava pel món armat només amb la seva pròpia fe. Però al mateix temps era un visionari que tenia un concepte museístic molt modern. “El pare abat li va dir que sí a l’Ubach”, segueix en Gironell “i per tant, el pare Ubach va viure, durant 35 anys, des del 1911 fins al 19454, constants viatges d’anada i tornada de Terra Santa a Montserrat, interromputs per la Primera Guerra Mundial. Va travessar Egipte, fins al Sinaí, Jerusalem, Jordània, Síria, Mesopotàmia, Babilònia (l’actual Iraq), tota la zona del Wadi Rum, Petra i fins a Grècia, perquè el Nou Testament està escrit en grec. Tot això fa que passi mil i una aventures al més pur estil Indiana Jones. Els seus llibres de viatges són dietaris d’un viatger per aquelles terres, en les que explica les peripècies i l’odissea que va viure per aconseguir la mòmia egípcia, per exemple, regatejant amb el director del museu del Caire o portant peces històriques, les quals, estan totes inventariades i amb el seu corresponent rebut perquè mai ningú pogués acusar Montserrat d’espoli o de saqueig”.
El pare Ubach va coincidir a Terra Santa amb distints arqueòlegs britànics que han passat a la història, com Leonard Wooley, per exemple, però també va trobar espoliadors britànics que no tenien tanta cura ni eren tan legals com ell. Gironell ho explica així: “Al llibre també hi ha una crítica ferotge a aquell moment en el que francesos i britànics es repartien el botí colonial, mentre ell, un català vestit d’àrab, parlant àrab i amb una colla de beduïns primer i amb un atrotinat Ford T després, anant des d’Alep (a Síria) fins a Bagdad, va recorrent la pàtria d’Abraham i de Moisès, per traduir la Bíblia al català i posar les bases per construir el Museu Bíblic que, tot just ara, fa 100 anys que va obrir les portes”.
El Museu Bíblic del pare Ubach
“Quan entres al museu bíblic i ja has llegit el llibre, fa molta gràcia saber la història que hi ha rera aquelles peces, com va costar aconseguir-les i portar-les, tant a nivell econòmic (només disposava de 10.000 pessetes) com a nivell personal. L’Ubach va haver de posar tot el seu enginy i tota la seva traça en aconseguir el que volia. Era un home molt respectuós, obert de ment, de mires, però mai imposava el seu criteri a ningú”, comenta Gironell amb una evident admiració pel personatge que a hores d’ara, tant bé coneix. I continua: “Era un Indiana Jones sense fuet ni pistola. Això sí, era molt persuasiu i molt cabut (Hauré de fer més o menys giragonses però ho aconseguiré). Si volia fotografiar una noia perquè li havia semblat veure en la seva cara un personatge que s’imaginava de la Bíblia, volia aquella foto encara que per la cultura islàmica és impossible fer una foto a una noia, però ell se les va enginyar perquè el pare li donés permís per fer aquella foto. Com? Doncs en el llibre s’explica aquesta anècdota, entre moltes altres coses que li passen”.
A “L’arqueòleg” també s’hi expliquen molts detalls de les cultures beduïna i àrab, que en Martí Gironell ha extret dels diaris del pare Ubach i de la documentació que s’ha anat procurant, a mesura que ha anat escrivint el llibre. “He barrejat aquests trets culturals amb històries, llegendes, rituals i tradicions àrabs. Això enriqueix tot el relat perquè aquest, no deixa de ser un llibre de viatges, d’aventures, que permet conèixer el bressol de les civilitzacions: l’egípcia, la babilònica i la mesopotàmica; conèixer països que en aquell moment estaven emergint sota els paraigües imperials dels francesos i els britànics, abans que arribessin els italians i els nazis. I en tot aquest poti-poti, hi havia un català per allà al mig, fent de les seves. És al·lucinant!”.
Malgrat totes les seves aventures i el que va arribar a aconseguir, el pare Bonaventura Ubach era un perfecte desconegut per a la immensa majoria de gent. Com pot ser que no el coneguéssim, abans de “L’arqueòleg”? “Els lectors que ja han llegit el llibre, sovint es pregunten el mateix. L’Ubach era un monjo que a principis del segle XX s’embolica la manta al cap (i mai tan ben dit) i se’n va a fer un París-Dakar en camell”, bromeja en Martí Gironell. “Com t’ho faries per travessar el desert amb unes condicions mínimes? perquè anava amb un esclop i una espardenya, molt a la catalana, amb el mínim pressupost no fos cas que gastéssim… Clar, és increïble, i tot, només per la tossuderia de recollir aquest coneixement, portar-lo aquí i compartir-lo amb els catalans”.
Tot recaptant proves de l’existència real de les històries bíbliques
No es pot perdre de vista l’objectiu que el pare Ubach es va marcar: reunir proves de l’existència real de les històries bíbliques. “Amb això sí que es fot una colla de trucs als morros força importants”, diu en Martí Gironell francament, “perquè tot i anant armat amb una gran fe, topa amb algunes coses que un altre diria per aquí no anem bé, això m’ho desmenteix, això altre m’ho desmunta, però ell sempre acaba trobant una explicació teològica al fet o al moment, però el lector va veient que allò no s’aguanta per enlloc. Si el lector té un coneixement religiós obtindrà una lectura d’aquesta novel·la diferent d’algú que no la tingui, però això no impedeix que passi una gran aventura, un gran viatge, que faci grans descobertes al costat del pare Ubach i de la resta de personatges que l’acompanyen”.
Un d’aquests personatges és el pare Joseph Vandervorst, que acompanya a Ubach des de l’inici del viatge, travessant el Sinaí i Egipte fins a la terra promesa, tot reproduint plegats el viatge de Moisès i els israelites fins arribar a Jerusalem. En Martí Gironell comenta sobre aquest personatge: “És un monjo belga que va existir i que va estar estudiant amb l’Ubach a l’Escola Bíblica. Es deia Joseph Vandervorst. D’ell només en sabem el nom i en tenim una foto que li va fer l’Ubach. No en sabem res més i això m’ha permès crear un personatge com una mena de Sancho Panza del Quixot. Quan l’Ubach està esverat, l’altre el fa tocar de peus a terra (Ubach, per aquí no anem bé, Ubach, vols dir que d’aquí no en sortirem malparats? Ubach ves alerta). I a part, també em permet fer-li fer coses que l’Ubach no pot fer com per exemple, enamorar-se d’una beduïna i penjar els hàbits per aquesta beduïna. Em serveix per tractar la figura d’aquell monjo que se n’ha hagut de fer per obligació, perquè les famílies es treien de sobre els fills que no eren l’hereu i els enviaven al seminari. Així, mentre l’Ubach fa un viatge cap a un objectiu molt concret, l’altre fa un viatge interior per veure què està fent aquí, si realment aquesta és la seva vida, si això és el que vol fer. El llibre, per tant, té moltes lectures, moltes capes, més enllà dels viatges i les aventures”.
Moltes aventures en un sol any
“Jo agafo només un any de la vida de l’Ubach, des que es planteja el que vol fer, fins el 27 d’abril de 1911, quan s’obre el museu. Però clar, això no vol dir que ell no continués viatjant. He agafat els elements més importants i he traçat un viatge en dues etapes, amb personatges diferents a la primera part i a la segona, amb un fil conductor que és ell, la seva història i la seva dèria”.
Un dels llocs que més sovint visita el pare Ubach, és el Caire. En Martí Gironell explica una anècdota força aclaridora: “Al Museu del Caire el coneixien molt i amb en Reginald Engelbach, que és el director d’aquella època, eren col·legues. Hi ha una fundació a Montserrat que ha cuidat molt tota la col·lecció egípcia i van fer, ara fa 5 anys, un llibre il·lustrat amb els objectes que ell va portar. Per fer aquest catàleg, els responsables van anar fins al Museu del Caire per parlar amb la seva conservadora, amb qui van contrastar dades, especialment d’una figura en concret. La conservadora va buscar als arxius i va treure la fitxa amb el rebut dient: “Si si, això ho va comprar l’any 22 un tal Bonaventura Ubach, i va pagar tantes lliures; aquest home sabia, realment, què es feia i què comprava”. Són anècdotes com aquesta que demostren la importància i la dimensió del personatge. Això és el que m’empès a endinsar-me en una història així i donar-lo a conèixer, perquè penso que també és un servei que ha de fer la literatura d’aquest país: no només donar a conèixer personatges i reivindicar-los sinó també lligar-los a la pròpia història”.
Un llistó altíssim de cara a propers treballs
Fins al moment, en Martí Gironell ha aconseguit un gran èxit en tots els llibres que ha publicat, especialment amb “El pont dels jueus” i “La venjança del bandoler”, del qual ha venut 15.000 exemplars. Com serà el pròxim llibre? “Encara no ho puc dir ben bé”, respon en Gironell amb un mig somriure, “però tinc clar de què anirà. Penso que és una història que mereix molt la pena i em resulta igual de fascinant que “L’arqueòleg”. Espero que el públic l’accepti bé. Jo m’hi dedicaré tant o més que amb aquesta. Això és un ofici i en vas aprenent a mesura que vas fent llibres l’un darrer l’altre. Però tot i així, estic molt il·lusionat amb el nou projecte”.
En Martí Gironell és un treballador incansable, amb una voluntat de ferro per aconseguir els objectius que s’ha marcat. “Procuro fer-ho sempre el millor que sé i puc. No em permeto adormir-me als llorers perquè un llibre o dos o tres, hagin tingut èxit. Quan vaig lliurar a l’editorial “L’arqueòleg”, ja em vaig posar a treballar en la història que m’ocupa ara perquè, arran d’haver estat en contacte amb Montserrat, vaig descobrir una cosa d’un altre monestir, en el que hi ha un personatge que em va cridar molt l’atenció... en fi…”.
Caldrà esperar a veure i llegir les novetats i mentre, que tinguem tots plegats bones lectures.
