Entrevista a Marcel Gorgori: "El món del vi és un món de sensacions insondables, que no s’acaba mai”.

Entrevista publicada al diari digital Tarragona21.cat: http://www.tarragona21.com/roser-pros-entrevista-a-marcel-gorgori-el-mon-del-vi-es-un-mon-que-no-sacaba-mai/

Des que el periodista Marcel Gorgori (Barcelona, 1968) va començar a treballar en els mitjans de comunicació, tots els programes en els que ha participat porten el seu segell i un estil molt personal de fer les coses. Divulgar, informar, ensenyar i entretenir són les seves passions, creant amb els espectadors una empatia inevitable que li ha reportat un èxit que no es pot menystenir.

Els amants del vi estan d’enhorabona i també els espectadors del Canal 33 que d’una manera continuada i fidel, han seguit el programa “En Clau de Vi” que el Marcel Gorgori hi ha portat a terme les temporades 2008 i 2009. En aquest moment, Gorgori està enllestint la tercera temporada de l’espai, que es començarà a emetre a finals d’aquest mes d’abril, amb força diferències, pel que fa al format i al contingut, respecte de les temporades passades. Content, n’avança alguns detalls pel Tarragona21.

“Jo volia fer un programa que desmitifiqués l’accés de la gent al món del vi i per tant, vaig pensar que havíem d’ensenyar coses que la gent pogués aplicar i que no fossin molt difícils d’observar”, comenta el Marcel Gorgori. Reflexiu i serè, amb un punt d’il·lusió als ulls, explica: “Hi ha un aspecte que a les temporades passades de l’En Clau de Vi havia quedat una mica feble, i és que havíem fet dues temporades senceres al plató i no havíem vist mai la terra, ni els elaboradors, Aleshores em va semblar que una possibilitat per allargar l’En Clau de Vi era anar a conèixer personatges del món del vi, que indiscutiblement facin bon vi però que a més de fer bon vi, siguin personatges en ells mateixos, de manera que a l’espectador li pugui interessar no només el vi, sinó també la persona que l’elabora”.

Elaboradors i personatges

El format del programa dóna un gir de 180 graus en aquesta nova temporada i oferirà a l’espectador algunes facetes del món del vi a les quals, habitualment, no té accés. Gorgori posa alguns exemples: “El René Barbier, per exemple, no només fa bon vi sinó que, en sí mateix és interessant, perquè hi ha molta gent de fora del món del vi que no sap qui és ni com és i penso que pot ser interessant ensenyar-lo i explicar-ho”. Un altre cas que el Marcel també destaca és el de l’elaborador Raül Bobet i explica: “En aquesta mateixa línia vam anar a buscar al Raül Bobet a Talarn, que fa vi a 1000 metres d’alçada”. Somriu i amb un gest familiar i entusiàstic comenta: “El Raül Bobet és un filòsof, un poeta, químic i enòleg. Parles amb ell i et diu: “tu no ets del tot Marcel, perquè no hi ha res que sigui totalment una cosa; tu ets un conjunt de cèl·lules enmig d’un procés químic, i ets un 90% Marcel, però en cap moment ets completament una cosa. Aquesta mateixa filosofia l’aplica al vi i a totes les activitats que fa. De tot plegat en resulta un producte extraordinari, barreja de coneixement, saviesa, art, poesia… el resultat és un producte amb unes característiques com no n’hi ha cap més a Catalunya i per tant, surt de la normalitat. La condició imprescindible dels personatges que sortiran a l’En Clau de Vi és que han de fer un bon vi, però si a més puc captar l’interès de l’espectador per l’elaborador i que diguin: aquesta persona és especial, doncs millor”.

Una aposta arriscada

Comenta el Marcel Gorgori que el plantejament de la tercera temporada de l’En clau de Vi és arriscada i sobretot, completament diferent del que s’ha vist fins ara. En exclusiva i amb molta confiança, gairebé “sotto voce”, avança: “Aquest cop no fem reportatge “a l’ús”, sinó que anem a ensenyar un personatge que fa una sèrie de coses i anem a veure com les fa i a fer-les amb ell. Per exemple, en el cas del Raül Bobet, ensenyem que està fermentant el raïm a 1000 metres d’alçada dins unes roques immenses buidades pels monjos hospitalaris del segle XI, a Talarn, i després trasllada el vi… en fi, és un procés molt curiós i penso que a la gent li agradarà veure-ho, fins i tot a aquells que el món del vi els interessi poc o gens”. A diferència de les altres temporades, el programa no tindrà cap convidat famós al plató “i per tant”, segueix el Marcel, “procurarem que els reportatges siguin molt interessants. Crec que la gent ens seguirà perquè portem dues temporades anteriors i ja ens coneixen i perquè el que els hi ensenyarem és molt interessant. El personatge popular servia per cridar l’atenció i ara, tot i que l’aposta és més arriscada, realment val la pena”.

Completament diferent del que s’ha fet fins ara

“Estic especialment il·lusionat amb el reportatge en el que ensenyarem el Monvinic”, explica el Marcel Gorgori. “És un establiment molt allunyat de tot el que hem vist fins ara. És una mena de club, però obert a tothom, que permet fer una copa de vi o bé dinar-hi. A primera vista no sembla res especial però al darrera d’aquest projecte empresarial hi ha una filosofia de vida molt potent. El propietari és una persona que porta 20 anys dedicat al món del vi i interessat per tot el que s’hi refereix. En aquest establiment es serveixen a diari els millors vins del món. El podríem catalogar com una “vinacoteca” en la que pots consultar totes les millors guies del món del vi i totes les revistes de prestigi del món sobre vins. Vas a aquest establiment i tenen oberts 45 vins diferents cada dia i els venen per copes, però no un vi de 10 euros, que el pots trobar a altres llocs, sinó un Petrus, per exemple, de manera que pots tastar vins extraordinaris a preus realment assequibles. Està clar que el seu propietari no ho fa per guanyar-hi molts diners, sinó més aviat per una qüestió pedagògica i perquè és la seva vida. Tot això també ho veurem a la tercera temporada del programa”.

Mitificació del món del vi

De vi se n’ha begut tota la vida. En algunes ocasions, els vins més d’anar per casa han fet la funció de “matalasset”, però el món del vi és molt ampli i al costat dels vins més modestos, els paladars més exigents poden apreciar i delectar-se amb els vins més preuats i deliciosos. Tan ampli i profund és aquest món que dóna opció a tractar-lo des de molts punts de vista i amb diferents intencions. “Imaginem que pengem d’una paret de casa, una litografia que representi un bodegó, amb unes taronges, un porró i unes flors, per exemple”, explica el Marcel. “Si aquesta litografia la comparem amb un Picasso, està clar que tots dos són quadres, però el que busquem en l’un és una finalitat més o menys estètica, que no quedi malament a la paret i en canvi, en el Picasso pots aprofundir fins a límits insospitats. Tot és pintura, però una té una profunditat i un pes que va més enllà de la pròpia estètica; en canvi l’altre és un recurs estètic i prou. Amb el vi passa una mica el mateix. Si el vi el planteges només com una beguda de matalasset, et pots permetre barrejar-lo, si cal, amb gasosa, però hi ha vins que tenen una profunditat enorme i que per reconèixer-la, com passa amb la pintura, necessites uns coneixements mínims que t’ajudin a saber apreciar i valorar tots els matisos i qualitats contingudes dins el vi. És un món de sensacions insondable, que no s’acaba mai”.

La puixança de la DO Montsant

Al costat de les grans Denominacions d’Origen ja conegudes i reconegudes a Catalunya, com la DO Priorat o la DO Penedès, per exemple, darrerament la DO Montsant està tenint una gran puixança. Preguntat per aquesta qüestió, el Marcel comenta: “Sí, és cert. El Montsant té pràcticament el mateix clima que el Priorat. Canvia una mica el terra, perquè al Priorat és de llicorella i en canvi al Montsant també hi ha argila i algun component més, però l’important és el clima i per tant, si al Priorat es pot fer un bon vi, al Montsant també. Només cal que la gent que s’hi posa sàpiga fer-lo i el facin bé. De fet, Falset, que és la capital del Priorat, és DO Montsant. El clima és molt semblant. La terra és resseca, la vinya ha de lluitar per anar a buscar l’aigua, no tenen una gran superproducció perquè no tenen gredient suficient, però la producció que fan és molt concentrada. Si l’elaborador que la fa no busca la superproducció i ja li està bé anar a buscar la concentració, poden sortir grans vins com els del Priorat”.

El sommelier Josep Roca

La nova temporada de l’En Clau de Vi es composa de 13 reportatges i el darrer de la sèrie està dedicat al Josep Roca, el sommelier que ha estat acompanyant a Gorgori com a expert, durant les tres temporades. Josep Roca és, a banda d’un dels millors sommeliers del moment, un comunicador molt fi i un expert amb una immensa capacitat per transmetre i fer entendre a través de la pantalla del televisor, les sensacions que experimenta quan tasta un vi. El Marcel no pot amagar l’admiració que sent pel Josep Roca “Quan el vaig anar a buscar”, recorda el Marcel, “jo tenia una llista de sommeliers i ell era un de la llista. Quan feia 10 minuts que parlàvem li vaig dir: mira, jo no sé què saps de vi, suposo que molt, però a mi no m’interesses només pel que saps de vi, sinó sobretot, per com en parles del vi. Si hi hagués 10 persones més, que en sabessin més que tu, no m’interessarien gens, perquè el que vull i el que busco, és algú que transmeti el que sap com ho fas tu. Això és el que vull i fins que tu no em diguis que no i que no hi ha res a fer, jo no aniré a buscar ningú més”. Afortunadament em va dir que sí”. I amb una certa complicitat, somriu.

Potser més òpera

La vida professional d’en Marcel Gorgori, pel que fa a projectes televisius es refereix, en aquest moment, gira al voltant del programa En Clau de Vi, però ell fa 12 anys, ja va salvar els espectadors del Canal 33, de la barbàrie i la ignorància de la que estan trufats els programes d’altres cadenes en aquella mateixa franja horària dels divendres, amb l’espai “Nit d’Arts”, dedicat al món de l’òpera. Així, la pregunta era obligada: tornaràs a tractar d’òpera? La resposta d’en Marcel tampoc deixa espai al dubte: “sí, tinc un projecte”. I el deixa en punts suspensius. Serà per més endavant i ja tindrem ocasió de parlar-ne. Mentre, els amants de l’òpera poden escoltar el Marcel Gorgori i el Roger Alier (del qual sortirà publicada una entrevista properament), en el programa “Històries de l’Òpera: al Liceu”, que realitzen per Catalunya Música cada dimecres d’11 a 12 de la nit i els dissabtes de 7 a 8 del vespre.

Entrevista publicada al diari digital Tarragona21.cat: http://www.tarragona21.com/roser-pros-entrevista-a-marcel-gorgori-el-mon-del-vi-es-un-mon-que-no-sacaba-mai/