Entrevista publicada al diari digital Tarragona21.cat:
http://www.tarragona21.com/roser-pros-entrevista-a-dr-eduard-estivill-dormim-per-estar-desperts/
La negra nit està tancada. És hora de fer un pensament i d’anar a dormir, un cop enllestides les feines del dia. Per algunes persones, aquesta hora, la d’anar a dormir, és una de les més angoixants i incòmodes del dia, perquè per uns o altres motius, no hi ha manera que puguin dormir en condicions. Moltes vegades és més profitós dormir que menjar i a banda, dormir és, estrictament, una necessitat vital.
El doctor Eduard Estivill (Barcelona, 1948) és el responsable de la Unitat d’Alteracions del Son de l’Institut Dexeus de Barcelona i un expert en la matèria. Molt amable, amb un somriure pràcticament permanent i una veu que convida a la confiança i fins i tot a la relaxació, contesta a la primera pregunta, que té un to una mica impertinent.
Com ha dormit avui, doctor?
“Doncs jo dormo com tothom. Alguns dies dormo malament però la majoria de dies dormo bé”. Què fa que algunes nits dormim malament?. El doctor Estivill ho aclareix: “Dormir bé o malament depèn de molts factors i és un símptoma. En medicina un símptoma indica alguna cosa que ens passa, provocada per alguna causa. Per exemple, hi ha gent que dorm malament perquè pren 5 cafès al dia, altres perquè prenen drogues, altres perquè treballen de nit i han de dormir de dia, hi ha gent que dorm malament per diferents malalties: perquè té alzheimer o una depressió. La principal causa del mal dormir és el cúmul de petits estats d’estrès i ocupacions durant el dia. Hi ha un moment que s’acumulen i actuen com una tapadora que no deixa sortir la son. Aquesta és la causa del 80% de la gent que dorm malament. És a dir, no és un trastorn del son sinó que un trastorn del dia”.
Persones amb insomni
“Si la causa és aquesta, el cúmul de petits estats d’estrès i de tensió durant el dia, no estem davant un problema psicològic ni psiquiàtric, sinó que és el tarannà de cadascú. Això és un símptoma. Les persones amb insomni no tenen malalties, excepte aquesta, que dormen malament. El son és com una fàbrica, un taller en el que reparem i restaurem el que hem gastat el dia anterior, per deixar-ho tot a punt pel dia següent. Per tant, la gent que dorm malament, durant el dia està més cansada, més irritable, de mal humor, i això fa que quan arribi la nit, dormi pitjor i per tant, si dorm pitjor, l’endemà el dia encara és pitjor i torna a passar mala nit… llavors es crea aquest cercle que condueix a aquesta situació de cansament, físic i mental”.
De fet, després d’aquestes nits en les quals s’ha dormit malament o simplement no s’ha dormit, l’endemà sembla que el terra s’ondula sota els peus. “Exactament”, comenta el doctor Estivill. “És aquest taller. Si aquest taller no pot reparar adequadament, les sensacions les tens durant el dia: cansament, malestar, irritabilitat, mal humor, pèrdua de concentració, pèrdua de memòria, etc. Dormim per estar desperts. Si arribem als 90 anys, haurem dormit 30 anys de la nostra vida, però no és una pèrdua de temps, sinó una inversió per poder estar-ne 60 de desperts”.
Dormir més o menys hores
Tot i que la mitjana d’hores per dormir s’aconsella que sigui d’unes 8 diàries, no tothom en necessita la mateixa quantitat. Sobre aquesta qüestió, el doctor Estivill aclareix: “Si tenim en compte que la son és un taller on restaurem, reparem i memoritzem el que hem gastat el dia anterior, s’entén fàcilment que les hores de son depenen de l’edat. En un nen de 5 anys que es mou molt durant el dia, que gasta molt, que aprèn molt, el taller ha de funcionar 11 o 12 hores per estar a punt pel dia següent. El 90% dels adults, amb 7 o 8 hores en tenen prou, però d’entre aquests, hi ha un 5% que amb 5 o 6 hores ja funcionen. Això vol dir tot i haver dormit només 5 o 6 hores, arriben al final del seu dia magníficament bé. Si hi arriben matats vol dir que no en tenen prou”.
La medicina de la son
L’estudi del son és una disciplina molt nova dins el món de la medicina. “Fins ara es pensava que dormir era perdre el temps”, comenta el doctor Estivill. “Ara en canvi, se sap que dormir bé és viure millor”. I ho recalca: “dormir bé és viure millor. Per tant, la informació sobre què és el son, perquè serveix, què passa mentre dormim, és encara minsa. Fins ara no en sabíem res. Només fa 80 anys que els metges hem començat a estudiar a la gent mentre dorm. Abans ens pensàvem que era com un parèntesi, que no passava res. Ara sabem que es mora més gent de nit que de dia, que hi ha més infarts, més atacs d’asma, de pànic o d’ansietat. Hi ha moltes patologies que són exclusivament nocturnes, com el ronc i les apnees”.
Els roncs i les apnees
De totes les patologies nocturnes, la més comú és el ronc. Pràcticament a cada casa hi ha una persona que ronca, més sovint un roncador, més que no pas una roncadora. “Els homes ronquen i les dones respiren fort”, explica el doctor Estivill amb un mig somriure. “El ronc és un soroll anòmal. Quan estem desperts no ronquem pas. Perquè? Doncs perquè hi ha unes circumstàncies que afecten el pas de l’aire quan entra i surt a l’hora d’omplir els pulmons. És a dir, el ronc és una afectació de la nostra respiració quan dormim”.
I quines causes el provoquen? “La gent ronca per diferents causes. La més normal és per sobreprès. El greix corporal té tendència a posar-se a la musculatura del coll i a la panxa i això fa que aquest coll es tanqui més durant la nit. En tancar-se provoca la dificultat d’entrada i sortida de l’aire i aquesta circumstància provoca el ronc. També, les persones que tenen la barbeta tirada enrera i dormen de enlaire, la musculatura se’ls relaxa i dormen malament i ronquen. El ronc és un símptoma. Un cop se n’identifica la causa, ja es pot tractar: si és per sobreprès, el pacient s’ha d’aprimar; si és perquè té la mandíbula molt petita o tirada enrera, s’ha de posar una pròtesi. El primer i més important és saber el diagnòstic, perquè hi ha diferents tipus de ronc i diferents gravetats d‘apnees; per això és tan important que quan un ronca i té apnees, vagi al metge”.
Els roncs es poden “arreglar”
“Si”, contesta rotund el doctor Estivill. “El 99,9% dels casos de roncs s’arreglen. La gent que no va al metge ho fa per desconeixement. I compte, perquè els roncs poden ser una font d’hipertensió i un problema cardíac. Les persones que ronquen molt, poden morir per un atac de cor per la falta d’oxigen que pateixen. Això cal que se sàpiga molt bé i s’han de difondre aquestes alteracions”.
A tot el món, entre un 5 i un 7% dels homes ronquen. “Pel que fa a les dones”, diu el doctor Estivill, “ és cert que no ronquen quan són joves, perquè les hormones femenines els donen una protecció perquè no se’ls estovi tant el coll; però quan arriba la menopausa, ronquen igual que els homes. Una dona molt obesa, encara que sigui jove, pot roncar per culpa de l’obesitat, igual que una dona amb una barbeta molt tirada enrera de naixement, segur que també roncarà, però la gran majoria de dones que ronquen, ho fan a partir de la menopausa”.
Un dels problemes associats als roncadors són les apnees. “Apnea vol dir falta d’oxigen i en els grans roncadors es produeixen d’una forma molt freqüent. Si això els passa 5, 10, 50 vegades en una nit, vol dir que el cos els funciona sense oxigen. Això a la llarga afecta el cor i es pot produir una aturada cardíaca enmig d’una apnea, per falta d’oxigen. Aquesta qüestió no s’ha difós tant com caldria i és molt important que se sàpiga. Ho estem intentant”.
Els tractaments de la son
Antigament es pensava que dormir no tenia cap importància, que tothom dormia i que la nit era només una pausa entre dos dies i prou. Avui dia però, gràcies a l’estudi del son, es pot saber que quan una persona dorm, també pot estar malalta. “Hi ha tres grans grups de patologia”, explica el doctor Estivill. “Són la gent que no dorm, la gent que dorm massa i la gent que no deixa dormir. Quan venen a la Clínica de la Son, els tractem de la següent manera. Primer es fa una història clínica, després una exploració (que és veure com dormen, el que se’n diu un estudi del son) i arribem al diagnòstic, a identificar la causa que provoca el problema”. I segueix: “Després del diagnòstic es fa el tractament adequat, ja sigui farmacològic o no. Per exemple, si el problema és bàsicament un cert desordre en els horaris de la persona que no pot dormir, o per exemple, que pren massa cafè, posem ordre a la seva vida mitjançant unes pautes. Aquest seria un tractament no farmacològic. En canvi, si es tracta d’una persona molt neguitosa, llavors utilitzem alguns medicaments durant el dia, no pas per dormir, sinó per arribar a la nit amb una situació millor. Però això sempre acompanyat de normes no farmacològiques: canvi d’estil de vida, una mica d’exercici, és a dir, el que sap tothom però que la gent no es pren seriosament fins que apareix un problema de son”.
Bons hàbits en els nens
El doctor Eduard Estivill és molt conegut també, pels seus llibres, en concret i entre altres, per seu “Nen, a dormir” (Ed. Debolsillo), en el que desenvolupa el famós Mètode Estivill per ensenyar als nens l’hàbit del son. Segons els que l’han provat, funciona en el 95% dels casos i ensenya com fer-ho perquè anar a dormir es converteixi en un fet mecànic, gens traumàtic. En aquest sentit, el doctor Estivill comenta: “Avui sabem que un nen que dorm bé de petit, dorm bé tota la vida. En canvi, un nen que ha dormit malament de petit, arrossega problemes de son tota la vida. És aquest nen que quan és gran pren pastilles, té problemes d’ansietat, etc., per culpa de no haver après a dormir bé de petitet. És molt important ensenyar els nens a dormir, perquè dormir és una necessitat del cos, però aprendre a dormir bé és un hàbit. La feina que hem fet en aquest llibre la Sylvia Bejar i jo, s’ha dedicat a ensenyar els pares que ells són els responsables d’ensenyar a dormir als seus nens. Aquest ha estat el nostre mèrit en una de les feines que hem fet i que s’ha fet més popular”. I somriu satisfet.
Altres llibres del doctor Estivill per ensenyar als nens els bons hàbits que han de regir la vida de tota persona educada estan escrits en forma de contes. Així, “Contes per anar a dormir”, “Nous contes per anar a dormir” o “Contes per créixer”, són alguns dels títols disponibles. “Els contes constitueixen una activitat que serveix molt per interrelacionar-se pares i fills, per comunicar afecte i els nens els accepten molt bé. La coautora, la Montserrat Domènech i jo, vam pensar que podíem fer contes, molt específics, amb temes concrets i que ensenyin un valor. Sempre hi ha una part pedagògica. El conte té la gràcia de ser atractiu i divertit pel nen, però al darrera hi ha una conclusió que serveix als pares per inculcar valors als nens com la tolerància, les bones maneres, el respecte… tot això va calant en els nens i és, de fet, una de les feines de les que estem més orgullosos”.
Ara bé, el conte serveix per transmetre afecte mentre s’expliquen històries, no és per dormir. “Normalment el nen, després d’aquesta activitat, es relaxa i llavors és quan l’hem de portar a dormir. És important llegir els contes en un lloc diferent del lloc on dorm. És molt agradable asseure els nens al sofà, abraçar-los i explicar-els-hi el conte. Els pares han de parlar-los perquè no s’adormin, entretenint-los i inculcant-los valors. Ells saben que quan s’acaba el conte comença una cosa diferent que és el dormir i això s’aprèn sol”.
Recomanacions per dormir bé
Realment, sabem dormir o més encara, sabem preparar-nos per dormir bé? El doctor Estivill dóna uns quants consells professionals. “Un concepte molt important: el son no ve de cop, no podem passar d’esta totalment activats, connectats a l’ordinador, fent llistes, parlant o pensant en les coses que hem de fer demà fins a l’últim molent del dia, anar-nos-en al llit, apagar el llum i pensar que el son vindrà de cop. El son s’ha de preparar. És igual que la llum i la foscor. No passem de tenir llum de dia a tenir negre nit, sinó que entre un i altre hi ha el crepuscle. La nit s’ha de preparar, el son s’ha de preparar”. Per tant, consells pràctics. “Primer. Dues hores abans d’anar a dormir, cal apagar l’ordinador, el telèfon, no fer res de la feina que es fa habitualment i fer una cosa totalment diferent de l’habitual, ja sigui ordenar amaris, decorar (si no ets decorador), escoltar música (si no ets músic), etc. Segon: fer un sopar adequat a base de pasta, verdura, derivats làctics i fruita. Per exemple, una amanida de pasta amb una mica de formatge, genial, i en la quantitat apropiada. Tercer: abans d’anar a dormir, fer qualsevol activitat que sigui relaxant, des d’escoltar música (si no ets músic) o llegir (si no ets escriptor ni periodista). És una disciplina molt recomanable de seguir i mantenir”.
Condicions per a un bon descans
Un cop tranquils i preparats per al son, és important complir una sèrie de condicions perquè el son es tradueixi en un bon descans. Així ho explica el doctor Estivill: “És molt important la superfície de dormir. El matalàs és bàsic i ha d’estar en funció del pes i l’alçada. El més normal que és els dos membres d’una parella, necessitin matalassos diferents. Per això, són molt bons aquests llits que fan que els dos matalassos estiguin separats però a la vegada junts. Un altre aspecte essencial és absència total de llum i de soroll. Són molt recomanables els taps de dormir. Els taps fan que disminueixi el soroll ambiental, però en canvi, no priven sentir el plor d’un nen o el despertador. La tercera Recomanació és la temperatura, que ha d’estar entre els 18 i els 22 graus”.
“És quan dormo que hi veig clar…
“… foll d’una dolça metzina. Amb perles a cada mà, Visc al cor d’una petxina”, continua recitant el doctor Estivill. De fet, aquest poema de JV Foix omple tota sencera, una de les parets del rebedor de la Clínica de la Son. “Aquesta qüestió està en tots els idiomes. Molta gent diu: si no veus una cosa clara, dorms i a l’endemà ho veuràs millor, allò de consultar al coixí i realment és veritat perquè, mentre dormim posem en ordre totes les idees que durant el dia anem captant. Durant la nit configurem la nostra memòria, organitzem el nostre cervell, organitzem les idees i és per això que “és quan dormo que hi veig clar”. I somriu, amable. I els somnis? La quantitat de bestieses que veiem mentre dormim i que no sempre recordem: “El somni és la reunió de diferents informacions, però sense cap coherència”, explica el doctor Estivill. “El cervell, quan està despert, té la capacitat de tot el que té emmagatzemat i quan ho necessita, ho ajusta coherentment. Quan somiem, tota aquesta informació es barreja de forma incongruent: un record, una cosa feta, una cosa vista, una de pensada, una d’escoltada, i a més, en aquesta barreja estranya, el cervell perd la capacitat d’organitzar coherentment la informació quan està dormint. A més, s’hi ajunten emocions com l’ansietat, la tristor, l’alegria, per això un somni pot ser angoixant i convertir-se en un mal son, o pot ser alegre. Hi ha gent que riu, que parla o que crida. Tot això és el somni. Per recordar un somni necessitem despertar-nos”.
Feliços somnis.
Entrevista publicada al diari digital Tarragona21.cat: http://www.tarragona21.com/roser-pros-entrevista-a-dr-eduard-estivill-dormim-per-estar-desperts/
