Entrevista publicada a Tarragona21.cat. http://www.tarragona21.com/roser-pros-entrevista-joan-rigol/
Parlar amb Joan Rigol (Torrelles de Llobregat, 1943) és sempre una garantia d’aprenentatge i d’adquisició de nous i interessants coneixements. La seva dimensió humana i humanística l’ha portat a dedicar-se a la política per espai de més de 30 anys, arribant a ser durant la VI Legislatura, President del Parlament de Catalunya. Ara, retirat de la primera línia de foc, està compromès amb diferents entitats i institucions de caràcter sociocultural, com ara el Gran Teatre del Liceu, l’Institut d’Humanitats o el Patronat de la Sagrada Família, que presideix. Aquesta circumstància el converteix en una de les persones més adequades per parlar del temple expiatori, després de la visita del sant pare Benet XVI el 7 de novembre passat.
Per Joan Rigol, president del Patronat de la Sagrada Família, aquesta visita del Sant Pare ha significat diverses coses: “La primera, que tots els ciutadans del país han percebut la Sagrada Família com un monument propi. Gràcies a la transmissió de la televisió, tothom es va adonar que la Sagrada Família té un potencial cultural de primer nivell. És un monument d’abast mundial. Fins ara sabíem per les estadístiques, que la Sagrada Família és el monument més important de Catalunya, però ara la gent s’ha adonat del perquè és així i se sent el temple molt seu. El segon aspecte important és que la Sagrada Família es va començar fa uns 130 anys des d’aleshores no ha deixat de ser un símbol del país”.
Per Joan Rigol, president del Patronat de la Sagrada Família, aquesta visita del Sant Pare ha significat diverses coses: “La primera, que tots els ciutadans del país han percebut la Sagrada Família com un monument propi. Gràcies a la transmissió de la televisió, tothom es va adonar que la Sagrada Família té un potencial cultural de primer nivell. És un monument d’abast mundial. Fins ara sabíem per les estadístiques, que la Sagrada Família és el monument més important de Catalunya, però ara la gent s’ha adonat del perquè és així i se sent el temple molt seu. El segon aspecte important és que la Sagrada Família es va començar fa uns 130 anys des d’aleshores no ha deixat de ser un símbol del país”.
Joan Rigol reflexiona al voltant de l’enorme esforç que ha representat, al llarg d’aquests 130 anys, la construcció del temple expiatori i en aquest sentit, comenta: “El nostre país sovint l’han fet els “pessimistes actius” (i somriu), és a dir, aquells que diuen que no hi ha res a fer però que s’hi han posat i ho han aconseguit. En un país petit com el nostre, el fet puguem fer una obra tan gran, fa que la gent s’hi identifiqui molt, no només per la meravella de l’arquitectura d’en Gaudí, sinó pel com s’ha anat fent. Això és ben representatiu de com el nostre poble es manté fins i tot en situacions molt adverses”.
En la Sagrada Família conflueixen diversos aspectes: el miracle arquitectònic del geni de Gaudí, el símbol del nostre país i també, i probablement el més important per tractar-se de la finalitat última d’aquest projecte, un espai per a l’esperit. D’aquesta manera en parla Joan Rigol: “És un lloc on les persones no hi van a veure què hi troben d’útil sinó que hi van a identificar-se amb el clima que genera l’espai (això que els filòsofs en dirien la intuïció, que és la intuïció de la bellesa). Aquest espai de l’esperit ha de servir tant pels creients (perquè es tracta d’un temple cristià), com pels no creients, però que reconeixen que és un espai de sintonia amb la bellesa. Per molts dels creients, també significa el compromís i el deure de comportar-nos tal i com Jesucrist va dir a l’Evangeli que havíem de fer-ho, intentant estimar a tothom i especialment als qui ho passen pitjor. Al meu entendre, hi ha tots aquests valors a l’interior de la Sagrada Família”.
Una decoració arquitectònica extraordinària
Mai com en aquesta ocasió, els espectadors i els assistents a la cerimònia de dedicació del Sant Pare, havíem pogut gaudir de l’interior del temple, descobrint així la seva decoració arquitectònica increïble. En aquest sentit Joan Rigol comenta: “L’interior del temple és una gran sorpresa perquè fins fa dos o tres mesos la perspectiva del temple no es veia. Hi havia unes enormes bastides que tallaven la visual del conjunt del temple i realment, el poder arribar a veure-la tota sencera i des d’una perspectiva de dalt a baix ha estat impressionant. Aquí hi ha tota l’arquitectura de Gaudí. L’arquitecte va començar projectant un edifici d’estil neogòtic però sense contraforts ni clau de volta, ja que volia que tota la força del pes passés per les columnes; per això les columnes són com un arbre que es ramifica fins arribar a les fulles. Teòricament un podria agafar un d’aquests arbres, endur-se’l i les altres quedarien igual. Aquesta és l’esveltesa que li permet a Gaudí arribar tant i tant amunt. Pel que fa a l’exterior, el perfil de la Sagrada Família amb les quatre torres, canviarà ben aviat i el perfil del temple serà un altre. Per damunt del conjunt actual s’alçarà una torre altíssima de 170 m que farà que les que hi ha ara es vegin molt baixetes. Encara serà més espectacular”.
L’esclat de geni arquitectònic és a l’exterior del temple però també a l’interior. Cal tenir en compte, pel que fa a dimensions i que ens en fem una idea comparativa, que a la part curta del creuer hi cap tota sencera, la basílica de Santa Maria del Mar. De fet, és tanta l’alçada que, per percebre-la en tota la seva magnitud, es desdibuixa la seva gran llargada.
Rigol explica: “Gaudí va pensar fer un temple sense cap altar a dins. Els dos grans retaules que projecta en Gaudí són a les dues façanes, la del Naixement i la de la Passió, que miren enfora. No hi ha capelles, ni laterals ni de cap mena. A la nau central s’hi ha posat el Sagrari i un espai que convida al silenci. D’altar de culte només hi ha l’altar major amb la capella del Santíssim col·locat en una fornícula de l’absis central i prou”.
Com a curiositat, tant l’altar les quatre grans columnes del creuer de la Sagrada Família són de pedra de pòrfir. El pòrfir és el mineral més potent que dóna la naturalesa i donat que la torre més alta s’ha d’aguantar sobre les quatre columnes del creuer, es va escollir aquest material per la seva gran resistència. Aquest en concret, és un pòrfir que s’importa de l’Iran.
Uns plànols força detallats
Els plànols i maquetes originals de Gaudí tenen 130 anys de vida. Des de 1881 fins als nostres dies, la tècnica ha avançat prou i es pot disposar de maquinària adequada que fa més eficient i ràpida la tasca de construcció. Tanmateix, el disseny inicial de Gaudí es segueix al peu de la lletra. “En Gaudí va estar uns 20 anys dedicat, gairebé en exclusiva, a la Sagrada Família –comenta Joan Rigol- però el juliol del 36, la gent aquella que va agafar la mania de cremar tot el que representava a la religió, també van cremar el despatx d’en Gaudí i la feina que havia fet. Per sort, Gaudí va deixar una maqueta de l’interior molt detallada i malgrat que aquesta maqueta també es va destruir, els arquitectes que l’ajudaven i que el seguien, van poder reconstruir-la com si fos un trencaclosques. Per altra banda, Gaudí va deixar molts detalls sobre la Sagrada Família escrits en els seus àlbums i també dibuixos i instruccions”.
Al voltant de l’extraordinària visió de Gaudí sobre l’arquitectura, Joan Rigol destaca: “La força de Gaudí rau en la barreja que fa de geometria i naturalesa. Desxifrant les normes geomètriques es va poder anar refent tot el seu projecte. Gaudí ja sabia que no veuria el temple acabat, i a més ho sabia tant clar que va començar la Sagrada Família d’una manera estranya perquè, a qui se li podria acudir començar l’edifici per la façana? Doncs ell va fer una façana perquè la gent veiés el que havia de fer-se amb posterioritat”.
Més llarg que la construcció de la Sagrada Família
La quantitat d’anys que fa que el temple està en construcció ha permès que en la parla popular, s’usi aquesta expressió “més llarg que la construcció de la Sagrada Família”, per indicar que una cosa no s’acaba mai. Ara però, sembla que la data de finalització es pot aventurar amb moltes possibilitats d’encert. Joan Rigol és optimista i comenta: “Déu dirà però si em pregunten, quan et sembla que estarà tota acabada? Doncs jo calculo que amb uns quinze anys. Ara tenim una velocitat de creuer en la construcció, que a mi em permet dir això. Si li pregunta a un arquitecte es curarà en salut i li dirà que en seran vint, però dins d’aquest ordre”.
Portes obertes per a tots els públics
Al llarg de tres diumenges consecutius, la Sagrada Família ha viscut una jornada de portes obertes en les quals, tothom qui ho ha volgut, milers de persones, l’ha pogut visitar lliurement i sense haver de pagar entrada. “La Sagrada Família es pot visitar com tots els altres monuments i temples d’arreu –comenta Rigol. En aquest sentit, ara tenim dos grans reptes que caldrà afrontar en breu. Tenim l’edifici i hem d’estudiar, primer, com hem d’anar desenvolupant el seu futur perquè no sigui un “parc temàtic”, sinó allò que en Gaudí i tota la gent que hi ha participat i pres part d’una manera o altra, volia que fos: un espai de referència conegut per la monumentalitat però sobretot pel seu contingut. Des de la meva perspectiva, la Sagrada Família porta implícit el concepte de fraternitat. Hem de veure si som capaços de donar un missatge al conjunt del món (perquè estem davant d’un fet d’abast mundial) per poder projectar això i reunir les més importants universitats de tots els continents, reflexionant sobre aquest fet per identificar la Sagrada Família amb el missatge d’humanisme, tant cristià com laic”. I segueix encara: “Hem de fer de la Sagrada Família allò que volia en Gaudí: la catedral dels pobres”.
Ara bé, no es pot perdre de vista el fet que la Sagrada Família és un temple i que com a tal, ha de mantenir relacions cultuals amb els seus feligresos. “A la part més baixa de la Sagrada Família hi ha una cripta que fa les funcions de parròquia, on es celebra missa cada diumenge i tots els actes propis. Tenim un espai reservat a la pregària en el qual, la gent que vulgui anar-hi a pregar, pot entrar per una porta i situar-se a la capella de l’absis central on podrà gaudir del seu espai de reflexió personal i de silenci. Al davant de l’altar major s’hi ha col·locat uns bancs perquè la gent , després de visitar la Sagrada Família, s’hi pugui asseure i tenir un espai de descans i interiorització. És molt complicat fer una missa per a alguns centenars de persones a la nau principal, quan n’hi caben 6000. Per això ja s’ha habilitat la cripta, que permet una cabuda de 350 a 400 persones. Tots aquests aspectes estan per definir-se, però estan plantejats i tenim obertes totes les possibilitats”.
A hores d’ara la tuneladora que tanta polèmica va provocar, en la construcció de l’AVE pel subsòl de Barcelona, ja ha superat la Sagrada Família i per tant, el perill de danys al temple ja ha passat. De fet i per sort, el temple només es va moure un mil·límetre i prou. Tanmateix el problema encara no s’ha acabat perquè ara caldrà comprovar quins seran els efectes del moviment de terres a més llarg termini, ja que les obres han fet pujar el nivell freàtic i els corrents d’aigua natural es veuran bloquejats per una barrera de formigó. “Si em demanen l’opinió –apunta Rigol-, jo hagués canviat de trajecte de l’AVE per no haver de patir perquè Déu me’n guard d’un “ja està fet”.
La conversa amb Joan Rigol s’allarga i ara, després de tractar de la Sagrada Família, és ocasió i moment per mantenir amb ell una conversa seriosa i profunda de política, sobretot a propòsit de la publicació del seu darrer llibre “Les meves consideracions” (Col. Llibres a l’Abast. Edicions 62). Serà de cara al proper divendres.
