Entrevista publicada al diari digital Tarragona21.cat: http://www.tarragona21.com/roser-pros-entrevista-a-jordi-baste/ Diàriament, entre les 6 de la matinada i les 12 del migdia, al 99,2 del dial de l’FM, el periodista i locutor Jordi Basté (Barcelona, 1965) dirigeix i presenta El Món a RAC 1, el programa matinal líder d’audiència de la ràdio feta en català. De fet, RAC 1, que és un projecte de ràdio de caràcter generalista és, en paraules del propi Basté, una ràdio molt jove que amb només 10 anys de vida, s’ha convertit en capdavantera en pràcticament totes les franges horàries, assolint la importantíssima xifra de 564.000 oients diaris i un share del 28,2%.
Un èxit rotund i que es manté
“Em costa molt explicar l’èxit d’una empresa com aquesta”, comenta sorprès i content Jordi Basté. “Hi havia una certa por a una generació que tothom deia que no escoltaria la ràdio, una generació que ara té uns 40 anys, que quan va començar RAC 1 en tenia menys de 30, que és molt fidel i que ha facilitat que s’hi incorporessin els de 20. Aquesta era una mena de ‘generació perduda’ que dibuixava un panorama apocalíptic pel que respecta a escoltar la ràdio. Ara s’ha vist que no, que l’escolta i molt. Probablement ho faci d’una altra manera i això també ha obligat a canviar la manera de fer-la, aquesta ràdio”.
La voluntat i la necessitat de captar l’atenció d’uns oients que a priori, semblava que preferirien altres mitjans per informar-se i per entretenir-se, aquesta ràdio va haver d’adaptar-se als temps moderns i aplicar-se algunes modificacions. “Hi havia dues opcions: adaptar-te o quedar enrera. Hi ha una generació de gent que ens hem hagut d’adaptar a les circumstàncies i amb aquesta adaptació hem estat còmplices d’una manera de fer ràdio que, no sé si és nova però com a mínim, és transformada i això sense oblidar grans moments de la ràdio pretèrita: el començament de Catalunya Ràdio, les èpoques de Ràdio Joventut (que és una ràdio que es feia a Barcelona als anys 70 i que era magnífica, molt jove i molt desenfadada). Jo crec que aquesta és la clau de l’èxit, si és que hi ha una manera d’analitzar-lo”.
Una certa incredulitat i una grata sorpresa
“Jo pensava que aquesta ràdio tenia un sostre”, segueix comentant en Basté. “No em facis dir la xifra perquè no la sé, però jo pensava que estava molt per sota dels números que tenim ara, per diverses causes: pel tema de la mobilitat, pel pressupost, per la força que la casa pot tenir des del punt de vista de la infrastructura, però en canvi, cada vegada més va pujant l’audiència i arriba un moment que penso que és millor que no ens marquem fites perquè sense proposar-nos-ho, les estem trinxat totes. Estem destrossant el sostre i no sé fins a on es pot arribar. El cas és que el nombre d’oients va pujant i l’Estudi General d’Audiència així ho confirma”.
La interacció dels oients
Mai com en aquest moment la ràdio és al costat dels seus oïdors i mai com fins als nostres dies els oïdors han pogut interactuar amb la ràdio convertint-se ells també en partícips de que passa a tot el llarg i ample de món. “Hi ha una manera nova de fer la ràdio: com a emissor i com a receptor”, explica Jordi Basté. “Com a emissor, el fenomen de corresponsalies que durant molts anys ha existit. Opino que ara han pres un nou paper i de fet, les corresponsalies les donaria única i exclusivament a qui portés alguna cosa diferent, perquè els corresponsals són els propis oients. Abans no s’escoltava cap emissora de ràdio més enllà de la pròpia àrea d’influència però ara es pot escoltar la ràdio des de qualsevol lloc del món i explicar la història tal i com passa. Penso per exemple, en el cas del terratrèmol i el tsunami de Tòquio, perquè és un fet recents. Quan es va produir el desastre, tot l’aldarull del terratrèmol i el tsunami immediat, els primers que van informar van ser els catalans que viuen allà, que escoltaven la ràdio i que hi van entrar en directe per explicar el que estava passant. I això és brutal i increïble”.
Els avantatges de les noves tecnologies
“Des del punt de vista del receptor”, segueix reflexionant en Jordi Basté, “la manera d’escoltar la ràdio també està canviant molt ràpidament. Abans la gent escoltava la ràdio amb un transistor o al cotxe per exemple, però ara, després d’emetre qualsevol informació en directe, immediatament es pot descarregar al postcast o al disc dur de l’ordinador i tenir-la a disposició per escoltar-la a qualsevol hora, tants cops com es vulgui i això, en un espai de temps molt breu des que s’emet fins que es pot tornar a escoltar. Aquest fet també obliga a adoptar una manera diferent de fer ràdio. Els veterans, els que tenim una certa edat d’aquesta casa, en Toni Clapés per exemple o jo mateix, ens hem adaptat a aquest nou mètode gràcies al fet que hi ha un altre sector de gent, els més joves de la casa, que han entrat a la ràdio quan aquesta ofereix totes aquestes possibilitats. Són ells els que ens han alliçonat als més grans de com s’havia de fer aquesta nova ràdio de cara a la nova gent”.
Cap a on camina la ràdio?
“La ràdio camina sola i anirà cap a on vulguem fer-la anar. No goso fer un pronòstic perquè crec que podria quedar-me curt. Quan vaig arribar a RAC 1 jo pensava que aniria bé, però no tant bé; jo pensava que faríem un forat, però no tant; jo pensava que podríem anar amunt, però arribar a ser líders. Jo pensava moltes coses que per sort, no s’han complert i per tant, no puc dibuixar una radiografia del que penso que podria ser el futur d’aquesta ràdio perquè segur que faria curt i prefereixo no ficar la pota”. I somriu.
Recuperació de noves fórmules
Els continguts dels distints programes de ràdio van, necessàriament, canviant amb el pas del temps, seguint el curs dels esdeveniments i els dictats de les modes. Tanmateix, algunes fórmules de programes que podríem dir “de tota la vida”, segueixen vigents i continuen tenint èxit entre el públic. Qui no recorda aquells discos dedicats d’altres temps?. “Com a fórmula els discos dedicats es podrien recuperar i en el fons, tot podria tornar. Perquè no?” Contesta en Basté amb una mitja rialla. “En aquest cas, malgrat sigui una imatge gairebé decimonònica (¿a quién le dedicas este disco?), jo crec que hi ha una ràdio que es manté i potser alguna encara pot tornar perquè a la ràdio, en el fons, es poden fer nous continguts però els “targets” estan molt marcats. Hi ha gent que en sap molt de fer ràdio i entre ells sorgeix la qüestió: es pot fer una ràdio diferent de la que es fa ara?. Noi, doncs posa-t’hi!. Jo crec que es pot variar, que es pot retocar i es pot pentinar, però no es pot amputar aquesta manera actual per implantar-ne una altra. Jo ho veig difícil. En canvi, sí que es poden anar introduint elements amb una certa funcionalitat, vinculats al passat. Em diràs: això ja està inventat. Sí, està inventat però està aparcat. Doncs potser que ho desaparquem. Tampoc estaria gens malament provar-ho”.
L’enorme influència dels mitjans de comunicació
Els mitjans de comunicació tenen una enorme influència en la gent, en el públic en general, igual la premsa escrita, com la parlada com la visual. Els opinadors i els tertulians dels programes de ràdio s’han convertit en una mena de creadors d’opinió. Jordi Basté, que diàriament expressa el seu punt de vista al Davantal de les 8 d’El Món, comenta que no sent cap càrrega de responsabilitat en aquest sentit. “La gent que escolta la ràdio és intel·ligent i ja té la seva opinió formada al respecte de les qüestions d’actualitat. Jo de vegades escolto la ràdio i penso, caram, doncs té raó. Però els mossens radiofònics, els guies espirituals, s’han acabat. La gent ara està molt més preparada. No seré pas jo qui digui: s’ha d’anar per aquí i au, tothom per aquí. Moltes vegades la gent vol tenir la informació objectiva però no vol que l’il·lustrin. Vol viure sensacions properes i que el toquin: que en un moment que se sent entristit li alegris el dia, que en un moment que se sent poc còmplice de la classe política, tu et sentis com ells i a més, que els hi expliquis perquè tens aquesta sensació. Jo parlo i treballo per gent intel·ligent i deixo que siguin ells mateixos qui es formin una opinió”.
La Vanguardia en català
Aquest mes de març es va fer pública la notícia que La Vanguardia, el mític i centenari diari pertanyent al Grup Godó al qual també pertany RAC 1, es publicaria també en català. Sobre aquesta qüestió Jordi Basté comenta: “Es dóna un pas endavant i per a mi, més val tard que mai. De fet, una frase ho resumeix tot: ja era hora. Jo crec que per a la normalitat del país s’ha de poder llegir La Vanguardia en català. És un element importantíssim, d’una època importantíssima i és de fet, un diari pensat en molts casos en català, que ara estarà escrit en català”. I continua: “Això implica el que s’ha demostrat en el món de la ràdio i que una vegada més es destaca en el món del paper: hi ha un lector, com també hi ha un oient, que se li enrefot la llengua en la qual li parlen. RAC 1 no és líder perquè parli en català, és líder per la qualitat de la gent que hi treballa i pels seus continguts; TV3 no és líder perquè parli en català sinó perquè a la gent li agrada els seus programes; La Vanguardia en català serà líder perquè la gent la segueix des de fa molts anys i és un gran diari. Penso que la gent no dóna tanta importància al fet de llegir o no en català. El problema és el que llegeix. La llengua és molt important, està molt bé i és símptoma de normalitat però no ens ha de fer prevaler. El català és normalitat. Hi ha gent que escolta RAC 1, que no parla en català i no passa res; hi ha gent que mira TV3, no parla en català i no passa res. I hi ha gent que llegirà La Vanguardia en català podent triar entre fer-ho en català o en castellà. Tot plegat és normalitat”.
El destí del món
Jordi Basté està al peu del canó de la informació cada dia i la seva posició d’informador, d’entrevistador, de persona que parla a diari amb les persones més sàvies i preparades de Catalunya, d’Espanya i del món, li han permès fer-se una composició de lloc i poder respondre, no sense abans pensar-hi uns breus instants, cap a on camina, des del seu punt de vista, el món. “Jo crec que va cap a un renaixement. Jo crec que han de surar els talents i al món de la cultura, molt més del que suren ara i aquest renaixement ha de ser una mena de “resset”, parlant en termes informàtics. Crec que aquest renaixement ens ha de treure a tots d’aquesta sensació d’impotència, de por, de pessimisme, de crisi en la que vivim. Jo penso que com en els moments de grans crisis, aquest canvi el superarà la gent que en sap, els intel·lectuals d’una certa manera de veure, de viure, de pintar, de dibuixar, d’escriure, de llegir… jo estic molt a favor i crec que pot haver-hi a curt-mig termini, un nou renaixement que ens salvi de la situació actual”.
El món d’en Jordi Basté
Si a Jordi Basté se li donés un full de paper en el qual hagués de plasmar amb un dibuix un esquema gràfic del seu món, ell el plantejaria de la següent manera: “El meu món és fet com d’anelles olímpiques que es van enganxant entre elles. Cadascuna representaria un aspecte de la meva vida: la família, l’aspecte personal, el laboral, l’oci. Són anelles que es van retroalimentant les unes a les altres i de vegades es poden convertir en nines russes, és a dir, que una sigui tan gran que absorbeixi a les altres en moments puntuals". I reflexionant respon: “D’aquí a un temps m’agradaria que la més grossa de les nines russes fos la meva família, la que prengués més protagonisme; la segona nina seria la feina i la tercera la meva vida més ociosa i divertida, perquè a la meva vida sempre m’he divertit molt, he sortit molt i m’ha agradat molt més la nit que el dia. Per tant, ara visc en un “món olímpic” però sento que necessito viure el un món molt més ordenat”.
La rebotiga d’El Món a RAC 1 en un dia normal
El Món a RAC 1 és un programa en el que treballen 12 persones realitzant les nombroses i variades tasques de redacció i producció que requereix un programa de sis hores diàries i d’aquestes característiques. Així, un quart de dia d’emissió en directe requereix, previ, un enorme esforç de preparació i la coordinació d’una màquina ben greixada perquè res no falli. Vist des de fora, no resulta estrany entendre que a en Basté li vingui de gust viure d’una manera més, podríem dir-ne “normal”, tenint en compte els seus horaris de feina. Així, explica: “Em llevo a ¼ de 5 del matí i és terrible perquè és clar, és molt d’hora. Arribo a la ràdio a les 5 i tot just arribat hi trobo a tres persones de l’equip: el Xavi Pérez, que es lleva abans que jo, i la Míriam Ballber i el Joan-Lluís García que treballen tota la nit. A partir de 2/4 de 6 comença a arribar la resta de la redacció i el ple hi és a les 6. Jo em poso en directe a les 6 mentre escric el Davantal. Tot plegat és molt rituàlic. De 6 a ¼ de 7 faig directe; a 1/4 de 7 surto, em prenc dos cafès un darrera l’altra mentre llegeixo la premsa i vaig subratllant, A les 6.35 saludo a l’equip: “hola, hi ha cap novetat?”, em tanco al despatx i continuo escrivint la mitja hora d’informació. A les 7 em poso en el directe mentre continuo escrivint i continuo parlant, cosa molt curiosa i difícil d’entendre, però que es fa, i plego a les 12. A 2/4 d’1 fem una reunió d’una hora i mitja on comentem, buidem, planegem, ens ho passem molt bé perquè parlem de les nostres coses personals i establim una mena de matxembrat personal-professional del que surten idees pel futur del programa. Després, cap a les 2 o 2/4 de 3 vaig a dinar, normalment dinars de feina. Cap a 2/4 de 5 vaig a buscar a la meva filla petita i llavors ja em quedo a casa. Però tant aviat hi sóc, el telèfon comença a funcionar, escric, etc. I l’hora d’anar a dormir, mai és més aviat de ¾ d’11 de la nit, per tant, de dilluns a divendres dormo molt poc, poquíssim, però el cos és savi i s’acostuma”.
Que sigui per molts anys.
Entrevista publicada al diari digital Tarragona21.cat: http://www.tarragona21.com/roser-pros-entrevista-a-jordi-baste/
