Entrevista publicada al diari digital Tarragona21.cat: http://www.tarragona21.com/roser-pros-entrevista-a-mag-lari-la-magia-atrau-per-ella-mateixa/
Comença l’espectacle. El públic s’inquieta als seus seients amb l’atenció posada en tot el que ha de passar a l’escenari per espai del parell d’hores en les que es succeiran números diversos, la mecànica dels quals, de vegades ja és coneguda, però que al final, no deixaran de sorprendre. És aquesta l’autèntica finalitat de la màgia: sorprendre i meravellar a un públic curat d’espants.
El joc de llums, la música, l’ambientació, tot està a punt perquè salti a l’escenari el Mag Lari, l’autèntic protagonista de l’espectacle. Va vestit amb una levita llarga, acampanada, molt entallada a l’alçada de la cintura el que fa que en un tipus alt i prim com ell, es creï la il·lusió (una vegada més), d’una persona encara més alta i més prima. Josep M. Lari (Barcelona, 1973), el Mag Lari, quan era ben petit ja sabia que volia pujar als escenaris i ara, complert el seu somni, materialitzada la seva vocació, és un dels mags més coneguts i significatius de casa nostra. Ara bé, el Mag Lari és alguna altra cosa? doncs sí: filòleg.
Somriu i comenta: “La vida ja les té aquestes coses. Jo vaig estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, que és una carrera molt assenyada, però de fet, jo ja sabia que volia ser “teatrero”. Per tant, vaig decidir que faria filologia i que a més, estudiaria teatre, així és que el teatre va ser de més a més, però quan vaig acabar filologia ja tenia feina de mag i ni em vaig plantejar dedicar-me a cap altra cosa que no fos aquesta”.
El debut del Mag Lari es va produir l’any 1994 al teatre el Llantiol de Barcelona. Aleshores, la seva manera de fer va causar impacte perquè el Lari, en aquell moment, executava amb una precisió científica els jocs i els números ja coneguts, però ho feia amb una gràcia i una elegància que el van distingir de seguida i li van donar el toc característic que 17 anys després, perfeccionat i revisat, encara l’acompanyen. “Jo sóc un defensor dels jocs senzills”, explica el Mag Lari. “No cal que el joc sigui molt complicat, molt enrevessat o molt bo per ser un bon mag. Si un joc, encara que sigui senzill, es fa ben fet, és fantàstic. Penso que no hi ha jocs bons o dolents sinó jocs ben fets o mal fets”.
Sonrisas y magia
Aquest és el nom de l’espectacle que en aquest moment, el Mag Lari i el seu equip, estan portant per tots els pobles i ciutats de Catalunya. “Sonrisas y magia” és un espectacle que té una mica tot: té màgia, comicitat, diversió, complicitat i participació del públic, números espectaculars, una posada en escena molt maca, un disseny de llums molt xulo… Modèstia a part, crec que triomfo bastant amb aquest espectacle (i pica l’ullet amb un somriure foteta). Estic molt content perquè allà a on anem, venem totes les entrades i penso que la gent ho passa molt bé. Jo he lluitat perquè la marca “Mag Lari” s’aguanti per ella sola i que la gent vagi a veure al Mag Lari prescindint del que faci. Aleshores anem reciclant els espectacles i cada dos o tres anys en fem un de nou perquè la gent que torni al teatre ho passi, com a mínim, igual que bé que la darrera vegada. A més, els espectacles ens surten cada cop millor. De “Sonrisas y magia” portem 1.500 funcions realitzades. Aquest espectacle em permet fer campanyes per les escoles, fer festes majors, programacions de teatre per a tots els públics, sopars d’empresa, representacions privades per celebracions… és un espectacle que puc col·locar a molts llocs i per això fem moltes funcions a l’any i només que un espectacle duri tres o quatre anys, el nombre de funcions es dispara”.
La màgia de tota la vida
El mag agafa una corda llarga, d’aproximadament uns tres metres i la dóna a un voluntari del públic perquè l’examini. Està clar que el voluntari no troba en aquella corda res extraordinari, ni tant sols en les tisores que ara el mag li allarga i que serviran per fer la corda a trossos. Un cop la corda tallada, el mag, amb una sèrie de passis i de moviments teatralment estudiats, la tornarà a refer altre vegada i serà la mateixa corda, que un instant abans estava separada en diversos fragments. Ara per art de màgia, torna a ser sencera, novament d’uns tres metres de llarg. És un joc vist i repetit una vegada i una altra que continua causant fascinació. Està tot inventat en el món de la màgia? El Mag Lari comenta: “Tenim un ventall molt limitat de jocs, però la gràcia està en les variacions que es facin i que aquestes variacions sobre el mateix tema, estiguin ben fetes. Jo potser sóc un presentador de jocs de mans més que un mag. M’encanta agafar un clàssic que ja existeix i donar-li la volta canviant la música o variant la manera de fer-lo perquè així, s’obtenen uns resultats que la gent no espera. Si aquest efecte s’aconsegueix, tant me fa que el número sigui una revisió d’un altre joc que la gent ja hagi vist”.
Una habilitat especial?
“No, no es necessita una habilitat especial per fer els jocs, sinó que més aviat cal acostumar-se als joc”. I segueix explicant el Mag Lari ”És una mica esquizofrènic el fet de fer una cosa, explicar què estàs fent, mentre en realitat estàs fent una altra cosa diferent. Per exemple, dius: (fa un ademà com si agafés a l’aire una caixa) “aquí tinc una caixa buida, com es pot comprovar”, però en realitat, la caixa té un doble fons i aquest doble fons està ple. És només un exemple, però el cúmul de totes aquestes circumstàncies d’ensenyar sense ensenyar, d’explicar sense dir ben bé res, fan que hagis d’estar molt concentrat, molt pendent del que fas. Aquest és, de fet, el secret: assajar i practicar fins que el joc surt”.
Diferents tipus de màgia
De maneres de practicar la màgia n’hi ha tantes i tan diverses com nombrosos i diversos són els mags que a més, amb els seus jocs van d’una punta a l’altra del ventall de possibilitats que la màgia ofereix, des de l’enorme espectacularitat del conegudíssim David Copperfield, que ha fet desaparèixer fins i tot a la mateixa estàtua de la Llibertat, fins a la cartomàgia i màgia de proximitat de Juan Tamariz, per exemple. “Jo sóc un mag dels de tota la vida”, explica el Mag Lari “i segueixo les passes d’aquells mag que anaven a les festes majors i que portaven el “carromato leno de cajas y cosas”. Sóc un il·lusionista que vaig per pobles i ciutats i porto el meu material. És màgia d’un format entremig. M’agrada estar dalt d’un escenari: en un de petit, en un envelat d’una festa major, en una tarima a l’aire lliure o en un d’un teatre molt ben equipat. Tot i així, tendeixo a fer espectacles cada cop més complerts, perquè els anys i les possibilitats ara m’ho permeten. A mi m’agrada portar els meus llums, les meves coses. En aquest sentit, l’espectacle que estem preparant serà el més gran que hagi fet mai”.
Les noves tecnologies maten la màgia?
Malgrat la quantitat d’informació a la qual les persones tenim accés, la gent encara tenim capacitat per sorprendre’ns? “Sí, és clar”, respon el Mag Lari, “La màgia atrau per ella mateixa. Quan penses que una cosa és impossible i de cop passa davant teu, això sorprèn. Hi va haver una època, fa potser uns 100 anys, que la gent creia que els mags tenien poders i al final descobrien que no, que el mag és només un il·lusionar, algú que crea il·lusions. La gent ara ja ho sap tot això i ja saben que hi ha una “trampa” al darrera del joc (el Lari fa una cara d’evident desgrat quan diu “trampa”). I de fet, ara que la convenció ja està creada, ja només em preocupa que a la gent els agradi l’espectacle i que els sorprengui el que hi veuen. Si tu poses una moneda aquí a la mà, tanques la mà i quan la tornes a obrir al cap d’un segon, la moneda ja no hi és, et sorprendrà tinguis internet o no en tinguis”. I com ho fas? (pregunto) “Doncs ara no me’n recordo” (respon somrient el Lari).
“Els secrets del Mag Lari”
Aquest és el títol del llibre que el Mag Lari va publicar a Pagès Editors en el qual, desvetlla el secret d’alguns jocs senzills perquè tothom pugui practicar-los, especialment els nens i les nenes. “Jo vaig començar a fer màgia amb un llibre com aquest, en el que s’expliquen tècniques, jocs i trucs molt senzills. Aquest llibre està pensat sobretot, per la gent que vol fer màgia i no saben per on començar. Aquí s’hi expliquen trucs que són senzills però que fan efecte. Aquest llibre també vol servir perquè la gent s’enganxi a la màgia i comenci a néixer la llavor de la il·lusió per, a partir d’aquí, aspirar a fer coses més importants”. El Mag Lari confessa que de petit, també tenia el típic joc de màgia, la “Magia Borrás”, “pero tenia totes les peces perdudes i llavors és clar, ja no funcionava”, comenta amb resignació encongint les espatlles.
Una màgia amb estil
Interessat en trencar tòpics i de trobar la seva pròpia manera de fer màgia, confessa que no acaba ben bé d’emmirallar-se amb ningú. “M’agrada, com a concepte, l’estil de David Copperfield, perquè ell fa coses grosses, però no tinc previst seguir-lo. Si em demanessis que fes desaparèixer, per exemple, al torre Agbar, tècnicament podria fer-ho i quedaria com un senyor, però no va amb mi. Els muntatges de Copperfield són pensats per la televisió i sovint es veuen per tot el món. En canvi, jo de projecció internacional, de moment, no en tinc”.
Comenta que el seu joc preferit és el darrer que ha après a fer. “En aquest moment un dels meus preferits és una caixa d’espases. És molt xulo perquè la fem amb música de Tino Casal, amb Eloise, que és una horterada i jo surto amb una levita de pell de “leopardo”. Aleshores un dels meus col·laboradors es fica dins la caixa, jo li començo a clavar espases per tot arreu i quan la caixa ja no n’admet més, es descobreix que les espases sí que hi són travessant la caixa, però que el meu col·laborador ha desaparegut. Aleshores es comencen a retirar les espases i al final surt el col·laborador de la caixa, com si res, això sí, vestit de “leopardo”. Mentre, és molt divertit perquè ballo per l’escenari seguint la música, faig molt el ruc i això a la gent els fa molta gràcia”. I somriu.
Al llarg de la seva carrera, al Mag Lari li han estat atorgats diversos premis: el Premi Nacional de Màgia Còmica el 1995, el 2002 guanya el premi al millor espectacle de sala de la Fira de Teatre de Tàrrega amb l’espectacle Estrelles de la Màgia i més recentment, ha rebut el premi ARC a les arts escèniques i el premi Butaca. A banda, regularment, fa aparicions en diversos programes de la televisió i també a la ràdio i presenta el seu propi programa a 8TV que es diu “Ni de conya”. A finals de 2011 estrenarà el seu nou espectacle del qual, de moment, no n’ha desvetllat cap detall. Tot un misteri, fins al final.
Entrevista publicada al diari digital Tarragona21.cat: http://www.tarragona21.com/roser-pros-entrevista-a-mag-lari-la-magia-atrau-per-ella-mateixa/
